Wezen
Wezen | |
---|---|
Tipus | estrella variable, font d'infrarojos, supergegant groga i font propera a infrarrojos |
Tipus espectral (estel) | F8Ia[1] |
Constel·lació | Ca Major |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Magnitud absoluta | −6,86 |
Magnitud aparent (V) | 1,84 (banda V)[2] |
Temperatura efectiva | 6.476 K[3] |
Paral·laxi | 2,03 mas[4] |
Moviment propi (declinació) | 3,31 mas/a [4] |
Moviment propi (ascensió recta) | −3,12 mas/a [4] |
Velocitat de rotació estel·lar | 13,4 km/s[5] |
Velocitat radial | 33,67 km/s[6] |
Gravetat superficial equatorial | 8 cm/s²[7] |
Ascensió recta (α) | 7h 8m 23.4841s[4] |
Declinació (δ) | -27° 36' 24.4815''[4] |
Metal·licitat | 0,28[3] |
Lluminositat | 82.000 lluminositats solars |
Edat estimada | 12 milions d'anys |
Part de | [KPS2012] MWSC 1018 |
Catàlegs astronòmics | |
GSC 06532-05001 (GSC) HD 54605 (Henry Draper Catalogue) HIP 34444 (Catàleg Hipparcos) HR 2693 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 07063-2618 (IRAS) 2MASS J07082348-2623354 (2MASS) SAO 173047 (Catàleg SAO) δ CMa (nomenclatura de Bayer) FK5 273 (FK5) GC 9443 (Catàleg General de Boss) GCRV 4704 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 34444 (Hipparcos Input Catalogue) IRC -30076 (Two-Micron Sky Survey) JP11 4547 (JP11) N30 1568 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) NSV 3424 (New Catalogue of Suspected Variable Stars) PLX 1673 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 1673.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PMC 90-93 196 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 251718 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 1078 (RAFGL) ROT 1146 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) SACS 156 (Segon catàleg d'astrolabis de Santiago) SRS 30273 (Southern Reference Star Catalog) TD1 9243 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 6532-5001-1 (Catàleg Tycho) UBV 6983 (UBV) uvby98 511210031 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WEB 6902 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) 25 CMa (nomenclatura de Flamsteed) TIC 64602863 (TESS Input Catalog) UBV M 12924 (UBV) UBV M 40652 (UBV) |
Wezen o Wesen (Delta Canis Majoris / δ CMa / 25 Canis Majoris)[8] és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Ca Major, amb magnitud aparent +1,83, per darrere de Sírius (α Canis Majoris) i Adhara (ε Canis Majoris). El seu nom, de l'àrab وزن wazn, significa "pes". El nom és molt encertat, ja que es tracta d'una estrella supergegant i una de les més massives que es poden veure a simple vista. Es troba a una incerta distància de 1800 anys llum de la Terra.
Característiques físiques
De color blanc-groc i tipus espectral F8Ib, Wezen té una temperatura superficial de 6200 K. El seu radi és 200 vegades major que el radi solar, pel que si estigués situada al lloc del Sol, la superfície de l'estrella pràcticament arribaria a l'òrbita terrestre. Té una lluminositat 50.000 vegades més gran que la del Sol. A partir de la mesura de la seva velocitat de rotació, 28 km/s, se sap que Wezen empra gairebé un any a completar una volta al voltant del seu eix.[9]
Evolució
Amb una edat aproximada de 10 milions d'anys, Wezen és molt més jove que el Sol, però a diferència d'aquest, en el seu nucli ja ha finalitzat la fusió d'hidrogen. Aquest nucli està en el procés de contreure's, escalfar-se i augmentar de mida, en menys de 100.000 anys començarà la fusió de l'heli en el seu nucli, quan l'estrella entrarà en la fase de supergegant vermella. La fusió nuclear interna, l'evolució estable, i la barreja de gasos a l'interior han canviat la composició química de la superfície de Wezen, sent l'abundància de nitrogen el doble de la normal, i la de sodi és 6 vegades més gran.[9]
Sent la seva massa 17 vegades més gran que la del Sol, Wezen finalitzarà la seva vida explotant com una brillant supernova, el seu nucli donarà lloc a una estrella de neutrons de la mida d'una ciutat petita. Les capes externes de l'estrella seran expulsades a l'espai interestel·lar, enriquint-lo amb gran quantitat d'elements processats, incloent-hi una quantitat enorme de ferro de recent formació.[9]
Referències
- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 3,0 3,1 «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «New measurements of rotation and differential rotation in A-F stars: are there two populations of differentially rotating stars?» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juny 2012, pàg. A116. DOI: 10.1051/0004-6361/201118724.
- ↑ Michel Mayor «Red giants in open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 06-05-2008, pàg. 303–314. DOI: 10.1051/0004-6361:200809664.
- ↑ «Parameters and abundances in luminous stars» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 02-05-2014, pàg. 137. DOI: 10.1088/0004-6256/147/6/137.
- ↑ «* del CMa -- Yellow supergiant star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 2 gener 2021].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Wezen» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 2 gener 2021].