Els vivèrrids (Viverridae) són una família de carnívors feliformes que conté 38 espècies. Inclou les genetes, el binturong, la majoria de civetes i les quatre espècies anomenades linsangs (linsang africà, linsang de Leighton, linsang ratllat i linsang tacat). Són originaris de la majoria de zones tropicals del Vell Món: gran part d'Àfrica (tret de la part just al sud del Mediterrani), Madagascar i la península Ibèrica. Els seus hàbitats favorits són els boscos, les sabanes, les muntanyes i, sobretot, les selves. A causa de la gran desforestació, s'enfronten a una gran pèrdua d'hàbitat, fet que provoca que diverses espècies siguin considerades com a vulnerables, i que la civeta llúdria estigui en perill. La família fou descrita per primer cop per John Edward Gray en 1821.[2][3]
Descripció
Morfològicament els vivèrrids són una de les famílies més «primitives» dels carnívors, amb esquelets molt similars als dels fòssils que daten de l'Eocè, fa uns 50 milions d'anys. Tenen morfologies variables, però en general tenen l'aspecte d'un gat amb el musell allargat. La majoria tenen urpes totalment o parcialment retràctils, un bàcul, i unes glàndules anals odoríferes.
La mida del vivèrrids varia des dels 33 centímetres de longitud de cos i els 650 grams de pes del linsang africà, fins als 84 centímetres de longitud de cos i els 18 quilograms de pes de la civeta africana. Tot i no ser els de major longitud de cos, els grans binturongs poden arribar als 25 quilograms, fet que els converteix en els vivèrrid amb més massa corporal.
Són animals nocturns i generalment solitaris, amb una excel·lent oïda i visió. Malgrat trobar-se classificats dins del carnívors, són animals omnívors o, com les civetes de palmera, gairebé completament herbívors. Com a reflex d'aquesta dieta, les seves dents carnisseres estan relativament poc desenvolupades.[4] La seva dentadura és habitualment:
Classificació
Malgrat semblar-se a les altres civetes, la civeta de palmera africana (Nandinia binotata) és genèticament diferent i pertany a la seva pròpia família monotípica (Nandiniidae).[5] Anàlogament, durant molt de temps es va considerar a la fossa (Cryptoprocta ferox) com un membre dels vivèrrids, però les proves genètiques indiquen que pertany a la família dels euplèrids, una radiació endèmica de carnívors de Madagascar relacionada amb la família Herpestidae.[5] A més, estudis genètics recents indiquen que les dues espècies del gènere Prionodon, podrien estar més estretament relacionades amb les espècies de la família Felidae. Si es confirma aquest fet, les dues espècies de linsang asiàtic s'haurien de treure de la família dels vivèrrids i reclassificar-los.[5] Hi ha una certa de polèmica sobre el fet que les espècies del gènere Poiana siguin vivèrrids.[5]
A La variació dels animals i les plantes domesticades Charles Darwin va observar: «La geneta ha criat aquí i al Jardin des Plantes, i ha produït híbrids».[6] Altres també han informat d'híbrids de civeta i geneta.
Referències
↑Entrada «Viverridae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
↑Gray, J. E. «On the natural arrangement of vertebrose animals» (en anglès). London Medical Repository, 15, 1, 1821, pàg. 296–310.
↑Gaubert, Philippe; Cordeiro-Estrela, Pedro «Phylogenetic systematics and tempo of evolution of the Viverrinae (Mammalia, Carnivora, Viverridae) within feliformians: Implications for faunal exchanges between Asia and Africa» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 41, 2, 2006-11, pàg. 266–278. DOI: 10.1016/j.ympev.2006.05.034.
↑Wozencraft, W. Chris. Macdonald, D.. The Encyclopedia of Mammals (en anglès). Nova York: Facts on File, 1984, p. 134–135. ISBN 0-87196-871-1.
↑ 5,05,15,25,35,4Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 548-559. ISBN 9780801882210.
↑Darwin, Charles. The Variation of Animals and Plants under Domestication. Volume 2 (en anglès). Londres: John Murray, 1868, p. 151.
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat salvatge africà (F. lybica) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)