Vera de Spinadel

Plantilla:Infotaula personaVera de Spinadel

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Vera Marta Winitzky Modifica el valor a Wikidata
22 agost 1929 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 2017 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Buenos Aires (1947–1958) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaTeoría de las Zonas Alcanzables en Sistemas Bidimensionales Modifica el valor a Wikidata (1958 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEmilio Oscar Roxin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNombre metàl·lic i matemàtiques aplicades Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Buenos Aires (1952–2010) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeErico Spinadel Modifica el valor a Wikidata
FillsLaura Spinadel Modifica el valor a Wikidata
ParesAlejandro Winitzky i Rosa Schajnovidze

Vera de Spinadel (Buenos Aires, 22 d'agost de 1929 - Buenos Aires, 26 de gener de 2017), de soltera Vera Marta Winitzky, va ser una matemàtica argentina.

Vida i Obra

Vera Winitzki va néixer a Buenos Aires i el 1955 es va casar amb l'enginyer i professor universitari Erico Spinadel, nascut a Viena el 1929. Van tenir quatre fills: la arquitecta Laura Spinadel, l'enginyer Pablo Spinadel, la psicòloga Irene Spinadel i la directora artística Andrea Spinadel.

Vera de Spinadel va estudiar matemàtiques a la universitat de Buenos Aires, en la qual es va graduar el 1952 i va obtenir el doctorat el 1958. Des del 1952 fins al 2010 va ser professora a diferents facultats de la universitat de Buenos Aires i, en retirar-se el 2010, va passar a ser professora emèrita de la Facultat d'Arquitectura, Disseny i Urbanisme.[1]

Vera de Spinadel és recordada per haver estat la introductora de la família dels nombres metàl·lics[2] (dels quals, el nombre Àuri és un cas particular) i haver-ne estudiat la seva relació amb els fractals i la teoria del caos i les seves implicacions en el disseny, tan natural com artificial.[3]

Referències

Bibliografia

  • Aresta, Marco. Arquitecturas biológicas (en castellà). Diseño editorial, 2019. ISBN 978-1-64360-054-3. 
  • Kumar, Asutosh «Additive Sequences, Sums, Golden Ratios and Determinantal Identities» (en anglès). arXiv, 2021, pàg. 1-47. DOI: 10.48550/arXiv.2109.09501.
  • Offenhenden, Camila; Horta, Nadia; Grandoso, Omar «Con la cabeza en las nubes» (en castellà). If, Num. 9, 2014, pàg. 22-27. ISSN: 1669-9300.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vera de Spinadel
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Vera de Spinadel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • «Vera W. de Spinadel» (en anglès). Committee for Women in Mathematics - IMU. [Consulta: 8 novembre 2023].
  • «Curriculum Vitae» (en castellà). IMU. [Consulta: 8 novembre 2023].
Registres d'autoritat
Bases d'informació