Sant Vicenç de Bóixols

EpònimVicenç d'Osca DadesTipusEsglésia Primera menció escrita1076ConstruccióSegle XINomenclàtorNo hi consta; sí que apareix en els mapes de l'ICCCaracterístiquesEstat d'úsEn bon estat i ús.Estil arquitectònicarquitectura romànica Altitud1.160 m Localització geogràficaEntitat territorial administrativaAbella de la Conca (Pallars Jussà) LocalitzacióBóixols

42° 10′ 15″ N, 1° 09′ 47″ E / 42.170958°N,1.163038°E / 42.170958; 1.163038

Bé integrant del patrimoni cultural catalàId. IPAC24904 ActivitatCategoriaParroquial, agrupada a Santa Maria d'IsonaDiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Jussà

Sant Vicenç de Bóixols és l'església parroquial romànica del municipi d'Abella de la Conca, a la comarca del Pallars Jussà.

Ha estat des d'antic, i encara ho és, l'església parroquial del poble de Bóixols, dedicada a sant Vicenç, però és menada pel rector d'Isona, ja que fa anys que no té rector propi.

És un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada. Té dos arcs torals, a més del presbiteral, i a llevant, com és preceptiu en el romànic, hi ha l'absis semicircular, exteriorment molt afectat pels afegits que s'han anat fent en el temple.

La porta és a ponent, però s'observen restes de l'antiga porta al mur meridional. Una finestra de doble esqueixada centra l'absis, que a l'exterior s'obre a través d'una pedra tosca rectangular.

L'aparell és fet amb carreus de pedra calcària del lloc, ben tallats i disposats de forma molt regular. Tot plegat evidencia una construcció del segle xii, però amb afectacions molt importants dels segles posteriors, que l'han desfigurada una mica.

La primera notícia històrica que se'n té és del 1076, i consta com a apendicio Sancti Vicenti, possiblement pel seu caràcter d'avançadeta del Comtat d'Urgell cap al Pallars, com ha quedat explicat a l'article d'Abella de la Conca.

Moltes vegades apareix aquesta església lligada amb el deganat d'Urgell (1391) o l'oficialat d'Organyà (1526), però el 1758 ja roman lligat a la resta del terme d'Abella de la Conca, com a sufragània de Sant Esteve, dins de l'oficialat de Tremp. Tanmateix, el 1904 obtingué la independència parroquial, i tornà a ser lligada a Organyà, fins que en les remodelacions de la segona meitat del segle xx tornà a relligar-se amb Abella de la Conca i després amb Isona.

L'església parroquial del poble de Bóixols està dedicada a sant Vicenç.

• ADELL I GISBERT, Joan-Albert. "Sant Vicenç de Bóixols", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
• BERTRAN I CUDERS, J. Història d'Isona i la Conca Dellà. Tremp: Garsineu Edicions, 2007 (Estudis, 21). ISBN 978-84-96779-17-4
• GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
• PAGÈS, M. "Abella de la Conca", a El Pallars, la Ribargorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

• Sant Vicenç de Bóixols en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya