Salinan (poble)

Infotaula grup humàSalinan
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total681 (2000)[1]
LlenguaSalinan,[2] anglès
ReligióKuksu Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deCalifòrnia (EUA) Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
EUA (California Califòrnia)

Els salinan són una ètnia d'amerindis dels Estats Units que van viure a la costa central de Califòrnia, a la vall de Salinas. Segons el cens de 1930 eren extints, però tot i això han sobreviscut i actualment estan immersos en un procés de sol·licitud de reconeixement tribal per la Bureau of Indian Affairs.

Hi havia dues divisions principals, els San Miguel al sud, a l'alt curs del riu Salinas (que flueix de sud a nord), i els San Antonio al nord, a la part baixa de la conca del Salinas, corresponent a les dues missions a la vall de Salinas (Missió de San Antonio de Padua i Missió de San Miguel Arcángel). També hi havia un grup Playano que vivia a la costa de l'oceà Pacífic al veïnatge de l'actual San Simeon i Lucia. Els salinan vivien de la cacera i recol·lecció i eren organitzats en petits grups amb estructura política poc centralitzada.

Etimologia

Els salinan foren anomenats pel riu Salinas per Robert Latham (1856) i John Powell (1891). El nom propi del poble mai no fou recollit. C. Hart Merriam va anomenar aquest poble En-'ne-sen segons un informant; En-'ne-sen era la paraula nativa per a la capital dels salinan.[3]

Llengua

El salinan, parlat fins a la dècada del 195s[4] és una llengua aïllada que podria formar part de la hipotètica família hoka. Sapir la va incloure com a subfamília del hoka juntament amb el chumash i el seri; Aquesta classificació es pot trobar a les enciclopèdies més recents i les presentacions de les famílies de llengües, però l'evidència que la suporta és feble.[5]

Població

Les estimacions per a les poblacions del pre-contacte de la majoria dels grups nadius a Califòrnia han variat substancialment. Alfred L. Kroeber calculà pel 1770 una població salinan de 3.000.[6] Sherburne F. Cook estimà també de manera similar uns 3.000 Salinans.[7]

Referències

  1. Taula del cens dels EUA, 2000
  2. "Chimariko.". Ethnologue. Retrieved 28 August 2012.
  3. Hester, p.504
  4. Salinan at native-languages.org (retrieved 9 December 2010)
  5. Marlett 2008
  6. Kroeber, p.883
  7. Cook, p.187

Vegeu també

  • Narrativa tradicional salinan
  • Kuksu
  • Painted Rock (comtat de San Luis Obispo)
  • Chalons
  • USS Salinan (ATF-161)

Bibliografia

  • Campbell, Lyle. American Indian languages: the historical linguistics of Native America. Oxford: Oxford University Press, 1997. 
  • Cook, Sherburne F. 1976. The Conflict between the California Indian and White Civilization. Berkeley, California: University of California Press.
  • Kroeber, Alfred L. 1925. Handbook of the Indians of California. Bureau of American Ethnology Bulletin No. 78. Washington, D.C.
  • Hester, Thomas R. 1978. Salinan, in Handbook of North American Indians, vol. 8 (California). William C. Sturtevant, and Robert F. Heizer, eds. Washington, DC: Smithsonian Institution, 1978. ISBN 0-16-004578-9 / 0160045754, pages 500-504.
  • Marlett, Stephen A. 2008. The Seri-Salinan connection revisited. International Journal of American Linguistics 74.3:393-399.
  • Sapir, Edward. 1925. The Hokan affinity of Subtiaba in Nicaragua. American Anthropologist 27: (3).402-34, (4).491-527.
  • Vegeu aquesta plantilla
achomawis  · atsugewis  · miwoks de la badia  · cahuilla  · chemehuevi  · chimarikos  · chumash  · miwoks de la costa  · cupeños  · atapascans del riu Eel (lassik, nongatl, sinkyone, wailaki)  · esselens  · halchidhoma  · hupes (chilula, whilkut)  · juaneño (acjachemen)  · karuks  · katos  · kawaiisus  · kitanemuks  · kucadikadi  · kumeyaays (diegueño, ipai, tipai)  · miwoks del llac  · luiseños  · maidus  · mattoles (bear river)  · modoc (klamath)  · mohaves  · mono o monachi, owens valley paiute)  · nisenans  · nomlakis  · paiute del nord  · ohlone (costanoan)  · patwins  · pomo  · quechans (yuma)  · saklan  · salinan  · serrano  · shasta (konomihu, okwanuchus)  · tataviams  · timbishes  · tolowes  · tongva (gabrieliño, fernandeño)  · tübatulabal  · miwok de la sierra  · wappos  · washo  · wintus  · wiyots  · yana  · yokuts  · yukis  · yuroks