Pragmatisme
Filosofia |
---|
Alguns filòsofs prestigiosos |
Història |
Antiga · Renaixentista (humanisme) · Moderna (Il·lustració) · Contemporània · Postmoderna |
Escoles i tradicions |
Sofística · Filosofia africana · Filosofia analítica · Aristotelisme · Filosofia budista · Pensament xinès · Filosofia cristiana (Agustianisme · Tomisme · Escotisme · Occamisme · Humanisme cristià) · Filosofia continental · Filosofia oriental · Filosofia egípcia · Existencialisme · Dogmatisme · Filosofia hel·lenística (Neoplatonisme) · Pensament de l'Índia (Hinduista · (Jaïnista) · Filosofia jueva (Judeoislàmiques) · Pragmatisme · Pensament islàmic · Filosofia llevantina (Filosofia iraniana) · Platonisme · Filosofia occidental |
Mètode d'investigació |
Maièutica · Experiment mental · Argumentació · |
Àrees d'estudi |
|
Contingut |
Absolut · Coneixement · Estètica · Ètica · Religió · Llenguatge · Ment · Sagrat · Valor · Virtut · Veritat · Consciència · Percepció · Desig · Existència · Mort · Cultura · Racionalitat · Sentit · Estat · Veritat · Voluntat · Felicitat · Llibertat · Responsabilitat · Justícia · Poder · Violència · Imaginació · Dret · Política · Història · Societat |
Conceptes |
|
Portal de filosofia |
El pragmatisme és un moviment filosòfic que considera que les conseqüències pràctiques i els efectes reals són components vitals del significat i la veritat. El pragmatisme començà a la darreria del segle xix amb Charles Sanders Peirce.[1] Al llarg del principi del segle xx, va ser desenvolupat pels treballs de William James,[2] l'instrumentalisme, la variant desenvolupat per John Dewey[3] i d'una manera no gaire ortodoxa per George Santayana. Altres importants aspectes del pragmatisme són l'anticartesianisme, l'empirisme radical, l'instrumentalisme, l'antirealisme, el verificacionisme, el conceptualisme, el rebuig de la distinció entre fet i valor, una gran consideració per la ciència i el falibilisme.[4]
A partir de la dècada de 1960, el pragmatisme va renovar-se amb una nova escola de filosofia analítica, amb W. V. O. Quine i Wilfrid Sellars, que revisà el pragmatisme i criticà el positivisme lògic que dominava la filosofia dels Estats Units i la Gran Bretanya des de la dècada de 1930. Richard Rorty, posteriorment, va desenvolupar d'epistemologia naturalitzada.
Referències
- ↑ «Pragmatisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Alcoberro, Ramon. «William James (1842-1910): La Psicologia a Amèrica». Filosofia i pensament. Història de la Psicologia, s.d. [Consulta: 15 octubre 2018].
- ↑ «Dewey, John (1859-1952)». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos, s.d. [Consulta: 14 octubre 2018].
- ↑ «veritat: teoria pragmàtica». FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos.
Bibliografia
- El Pragmatisme. Barcelona: UOC. ISBN 9788484298236.
- Defez, Antoni. «El pragmatisme americà». A: Josep Maria Terricabras (ed.). Història del pensament filosòfic i científic (pdf). volum II. Barcelona: UOC/Agora- Biblioteca Oberta, 2001, p. 133-153. ISBN 9788473067065.
- Coello, Joaquim «El pragmatisme i la moral». Ara, 19-03-2017.
- Nubiola, Jaume. «Crexells, d'Ors i el pragmatisme». A: Simposi Joan Crexells, 19/12/2013, p. 10.
Enllaços externs
- «Pragmatism Cybrary» (en anglès).
- «Nordic Pragmatism Network» (en anglès).
- «Associazione Culturale Pragma» (en italià).
- «Charles S. Peirce Studies» (en anglès).
- McReynolds, Phillip. «The Putnam-Rorty Debate and the Pragmatist Revival» (vídeo) (en anglès), 20-06-2007.