Positif (revista)

Infotaula de publicacions periòdiquesPositif

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista i publicació periòdica especialitzada Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguafrancès Modifica el valor a Wikidata
Data d'inicimaig 1952 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióFrança Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temapel·lícula Modifica el valor a Wikidata
EditorMichel Ciment Modifica el valor a Wikidata
Editor en capMichel Ciment Modifica el valor a Wikidata
EditorialActes Sud (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN0048-4911 Modifica el valor a Wikidata
OCLC473091954 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrevue-positif.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Revue.Positif Twitter (X): RevuePositif Instagram: revue.positif Modifica el valor a Wikidata

Positif és una revista mensual francesa de cinema fundada el 1952 per quatre estudiants de Lió, entre ells Marcel Oms i Verdaguer.

Història

Des classeurs rouges et verts.
Col·lecció de les revistes Positif i Cahiers du cinéma, als arxius de la cinemateca de Grenoble el 2019.

Positif va ser fundada el maig de 1952 per quatre estudiants del lycée du Parc a Lió.[1] El primer redactor en cap va ser Bernard Chardère. A continuació, la revista imprimeix tres mil exemplars.[1] El caràcter de la revista en els seus inicis rau en una sistematització de la revolta contra el "bonisme", el gaullisme i l'estalinisme.[2] El diari està escrit íntegrament per voluntaris.[3] Són propietaris del títol i segueixen sent independents.[3]

Se sap que Positif s'ha oposat sovint als Cahiers du cinema al començament de les dues revistes durant la dècada de 1950,[4] formant dues escoles distintes a la cinefília francesa de l'època.

La revista va ser editada per Eric Losfeld des de 1959.[5][6] Després de publicar un article sobre Orson Welles el 1963, Michel Ciment es va convertir en membre del comitè editorial de la revista. El 1966 va ser ascendit a redactor en cap, càrrec que continua ocupant avui dia.

A la dècada de 1960, amb una tirada que es va estabilitzar en 9.000 exemplars, la revista es va convertir en una revista de notícies, informació diversa i enciclopèdica.[7] A la dècada de 1970, la revista va marxar de Lió cap a París. Una sèrie de desacords puntegen aquesta dècada i soscaven la cohesió del grup d'editors.[8]

El 2012, durant els seixanta aniversari de la revista, el director de la publicació Michel Ciment afirma que la revista treu de 12.000 a 13.000 exemplars i compta amb 4.000 subscriptors.[3]

Positif ha estat impresa per diferents editorials al llarg dels anys i actualment està publicat per Actes Sud en col·laboració amb l'Institut Lumière.

Notes i referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Frémaux 1989, p. 22.
  2. ↑ Frémaux 1989, p. 24.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Neuhoff 2012.
  4. ↑ Waintrop, Edouard. «Flash-back: l'actualité de la cinéphilie. «Positif», contre la ligne «Cahiers» Réédition des quinze premiers numéros de la revue créée en 1952. Positif, nos 1 à 15, édité par Jean-Michel Place, 375 F.». Libération..
  5. ↑ Senses Of Cinema
  6. ↑ Independent.co.uk
  7. ↑ Frémaux 1989, p. 26.
  8. ↑ Frémaux 1989, p. 30.

Bibliografia

  • Thierry Frémaux «L'Aventure cinéphilique de Positif. 1952-1989». Vingtième Siècle, 1989, pàg. 21-33..
  • Éric Neuhoff «Michel Ciment : La cinéphilie se porte bien». Le Figaro, 23-05-2012..
  • Edouard Sivière. L'Esprit Positif. Histoire d'une revue de cinéma 1952-2016. París: Euredit, 2017, p. 308. ISBN 978-2-84830-215-7. .

Ràdio

  • Jean-Pierre Pagliano, « De vrais cinglés de cinéma. Les 40 ans de la revue Positif », France Culture, 2 août 1992. Documentaire de cinq heures à base d’entretiens et d’archives retraçant l’histoire et l’identité de la revue.

Enllaços externs

  • Index de tots els números apareguts - Calindex.eu