Pieter van Musschenbroek
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 març 1692 Leiden (Països Baixos) |
Mort | 19 setembre 1761 (69 anys) Leiden (Països Baixos) |
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden | |
Rector de la Universitat de Utrecht | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Leiden |
Director de tesi | Herman Boerhaave |
Activitat | |
Camp de treball | Física |
Lloc de treball | Leiden (1716–1719) |
Ocupació | astrònom, matemàtic, professor d'universitat, fabricant d'instruments, astròleg, físic, catedràtic, metge, cirurgià |
Activitat | (Floruit: 1806 ) |
Ocupador | Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès (1739–1761) Universitat d'Utrecht. Philosophische faculteit (en) (1723–1732) , change of teaching mandate (en) Universitat de Leiden |
Membre de | Royal Society (1734–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Francesa de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències |
Professors | Wolferdus Senguerdius (en) |
Alumnes | Alvaro Telles Dacosta (en) , Petrus van Aken (en) , Theodorus Fayus (en) , Johannes Andreas Pfister (en) , Jean Nicolas Sébastien Allamand, Willem Arntzenius (en) , Johann David Hahn i Olof Hiorter |
Obra | |
Obres destacables | |
Estudiant doctoral | Petrus Camper, Jean Nicolas Sébastien Allamand, Hermann Biegmann (en) i Johannes Geistman (en) |
Família | |
Pare | Johannes Joosten van Musschenbroek |
Premis | |
Signatura |
Pieter van Musschenbroek (Leiden, 14 de març del 1692 – 19 de setembre del 1761), fou un metge, matemàtic, físic i astrònom neerlandès conegut per la seva contribució a la invenció de l'ampolla de Leiden, precursora dels condensadors actuals.
Va néixer dins d'una família d'òptics, va estudiar i exercir la medicina, el 1718 obté el doctorat. Durant una estada a Londres va llegir Jean Théophile Désaguliers i Isaac Newton cosa que tindria una gran influència en la seva trajectòria científica. El 1719 finalitza els seus estudis de filosofia i marxa a Duisburg on seria professor de matemàtiques, filosofia i medicina a la Universitat entre 1719 i 1723, durant aquest temps va mantenir contactes i una correspondència constant amb Daniel Gabriel Fahrenheit. El 1723 esdevé professor a la Universitat d'Utrecht. El 1739 retorna a Leiden com a professor de la seva Universitat. Va ser membre de les Acadèmies de Ciències de París, Londres, Montpeller, Berlín i Estocolm. El 1754 va ser nomenat professor honorari de la de Sant Petersburg.
A través de les seves lliçons, els seus descoberiments i la seva obra escrita va influir decisivament a la difusió de la filosofia experimental i les idees de Newton a Holanda i a Europa. És conegut especialment pels descobriment del precursor dels actuals condensadors, l'ampolla de Leiden, però el seu treball també fou rellevant en el camp de l'electricitat, el magnetisme, la capil·laritat i la mesura de la temperatura. També va estudiar la resistència a la tracció i a la compressió dels materials i els seus treballs al respecte van tenir una influència notable entre els enginyers a través de les seves publicacions. Tanmateix les seves mesures serien rebatudes més tard per Georges-Louis Leclerc.
Musschenbroek es va interessar en l'electroestàtica i va estudiar els efectes del fregament i l'electrificació posant en evidència la influència de les superfícies de contacte. En aquell temps era possible produir electricitat amb els generadors electroestàtics però no es podia emmagatzemar. Musschenbroek i el seu estudiant Andreas Cunaeus van descobrir que era possible guardar una certa quantitat d'energia en forma de càrrega elèctrica a una ampolla de vidre amb aigua recoberta de metall i amb un elèctrode en contacte amb l'aigua. I que aquesta energia emmagatzemada podia ser recuperada en tancar el circuit entre l'elèctrode que eixia de l'interior i la part metàl·lica exterior de l'ampolla, originalment la seva mà. Va comunicar la seva descoberta a René Réaumur el gener del 1746, però seria Jean-Antoine Nollet qui en traduir al llatí les observacions de Musschenbroek donaria el nom d'ampolla de Leiden que ha arribat a nosaltres, en detriment del d'ampolla de Kleist que va utilitzar el primer descobridor, Ewald Georg von Kleist
Publicacions
- De certa methodo philosophiæ experimentalis, 1723. Un discurs;
- Elementa Physica, 1726, reimprès el 1762 amb el títol Introductio ad philosophiam naturorum;
- Dissertationes physicae experimentalis et geometricae de magnete (1729) ;
- De methodo instituendi experimenta physices, 1730 ;
- Tentamina experimentórum naturalium in Accademia del Cimento[1] (1731) ;
- Institutiones physicæ, 1734);
- Æris praestantia in humoribus corporis humani (1739) ;
- Institutiones logicæ (1764).
Notes i Referències
- (anglès) Biografia per Eugenii Katz Arxivat 2006-02-11 a Wayback Machine.
- (anglès) L'ampolla de Leiden, Universitat de Leiden.