Pierre Sancan
Nom original | (fr) Pierre Charles Sancan |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 24 octubre 1916 Masamet (França) |
Mort | 19 octubre 2008 (91 anys) 15è districte de París (França) |
Causa de mort | malaltia d'Alzheimer |
Formació | Conservatoire de Paris Conservatori de Tolosa |
Activitat | |
Camp de treball | Música i educació musical |
Ocupació | pianista clàssic, professor d'universitat, pedagog musical, director d'orquestra, compositor, coreògraf, pianista |
Ocupador | Conservatoire de Paris |
Gènere | Òpera i música clàssica |
Professors | Jean Gallon |
Alumnes | Stéphane Delplace, Thierry Huillet, Yves Henry, Jean-Efflam Bavouzet i Diana Vranoussi (en) |
Representat per | Jeunesses Musicales Canada |
Instrument | Piano |
Premis
| |
Pierre Sancan (francès: Pierre Charles Sancan) (Masamet, 24 d'octubre de 1916 - 15è districte de París, 19 d'octubre de 2008) fou un pianista, professor, i pianista francès.
Va iniciar els seus estudis musicals a l'Escola de Música de Meknes (Marroc), alhora que va ser campió marroquí de bàsquet. Després fou estudiant del Conservatori de Tolosa (1932-1934). El 1934 va ingressar al Conservatori de París, on va estudiar piano amb Yves Nat, i fuga amb Noël Gallon, composició amb Henri Büsser i direcció amb Charles Munch. El 1943, va guanyar el Prix de Rome.
Va començar una bona carrera notada pel concert en el terreny de Maurice Ravel. Moltes peces per a pianistes principiants serveixen de base per als professors de piano (sobretot, obres infantils, edició del cortina vermella).
Va ensenyar piano al Conservatori Nacional de Música i Dansa de París el 1956, on es va succeir en el càrrec a Yves Nat el 1985. La seva concepció de la tècnica del piano, vinculada a reflexions anatòmiques, el va convertir en un professor indiscutible. Va formar els més grans pianistes francesos de finals del segle xx, entre ells:
- Olivier Cazal,
- Abdel Rahman El Bacha,
- Jean-Efflam Bavouzet,
- Jean-Marc Savelli,
- Émile Naoumoff,
- Géry Moutier,
- Jean-Bernard Pommier,
- Jacques Rouvier,
- Jean -Filippe Collard,
- Olivier Gardon,
- Michel Béroff,
- Yves Henry,
- Thierry Huillet,
- Corinne Kloska,
- Alexander Bodak,
- Marc Laforest,
- Géry Moutier,
- Jean-Francois Zygel,
- i també el català Jordi Moraleda Perxachs,
- el suís Jean-François Antonioli,
- el turc Selman Ada,
- o el vietnamita Dang Thai Son.
Afectat per la Malaltia d'Alzheimer, es va retirar el 1985.
Referències
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Mort du pianiste Pierre Sancan [archive] lefigaro.fr, 22 octobre 2008
- http://www.musimem.com/prix-rome-1940-1949.htm [archive] Biographie Sancan
- Marc VIGNAL, Dictionnaire de la musique, Paris, Larousse, 2005, p. 747
- http://www.musimem.com/prix-rome-1940-1949.htm [archive] Biographie Sancan - Jean-Marc Savelli élève de Pierre Sancan
- Pierre SANCAN, Rapsodie pour trompette et piano, Paris, Éditions Le Rideau Rouge, 1970