Pierre Mauroy
(1990) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 juliol 1928 Cartignies (França) |
Mort | 7 juny 2013 (84 anys) Clamart (França) |
Causa de mort | càncer de pulmó |
Sepultura | cimetière de l’Est (en) |
Senador de França | |
2 octubre 1992 – 30 setembre 2011 | |
Primer Secretari del Partit Socialista Francès | |
14 maig 1988 – 9 gener 1992 ← Lionel Jospin – Laurent Fabius → | |
Primer ministre de França | |
21 maig 1981 – 17 juliol 1984 ← Raymond Barre – Laurent Fabius → | |
Diputat al Parlament Europeu | |
Representa: Partit Socialista de França 17 juliol 1979 – 6 març 1980 Legislatura: I legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: França Electe a: Eleccions al Parlament Europeu de 1979 | |
Batle de Lilla | |
8 gener 1973 – 25 març 2001 – Martine Aubry → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Formació | National Normal School of Apprenticeship (en) |
Activitat | |
Lloc de treball | Estrasburg París Brussel·les Lilla |
Ocupació | polític, mestre d'escola |
Partit | Partit Socialista de França Secció Francesa de la Internacional Obrera |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Premis
|
Pierre Mauroy (Cartignies, Nord-Pas-de-Calais, 5 de juliol de 1928, Clamart, Alts del Sena, 7 de juny de 2013) és un polític francès, que fou Primer Ministre de França. Fou secretari nacional de les joventuts socialistes el 1950-58, i el 1963 entrà al buró polític del Partit Socialista SFIO, del qual n'esdevingué secretari general adjunt el 1966-1970.
Fou secretari nacional de coordinació del nou Partit Socialista (1971-79), diputat pel Nord a l'Assemblea Nacional francesa (1973-81), alcalde de Lilla (des del 1973) i president del Consell regional del Nord-Pas-de-Calais del 1974 al 1981.
Arran de la victòria del PS a les eleccions generals del 1981 fou nomenat primer ministre i formà un govern de coalició amb representants dels partits socialista, comunista i radicals d'esquerra. La crisi econòmica, diversos revessos electorals i les dissensions internes l'obligaren a renunciar el 1984.
De 1988 a 1992 fou primer secretari del PS i el 1992 substituí Willy Brandt en la presidència de la Internacional Socialista fins al 1999, quan fou rellevat en el càrrec per António Guterres. És alcalde de Lilla des del 1989 i senador del grup socialista d'ençà del 1992. Creà la Fondation Jean Jaurès (1993) amb l'objectiu d'impulsar el debat intel·lectual sobre la democràcia i l'estat de dret des d'una perspectiva socialista.
Obres
- À Gauche (1985)
- Parole de Lillois (1994)
- Léo Lagrange (1997)