Pekka Pyykkö
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 octubre 1941 (82 anys) Hinnerjoki (Finlàndia) |
Emèrit | |
1r novembre 2009 – | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Turku - Philosophiæ doctor (1964–1967) Universitat de Turku |
Activitat | |
Camp de treball | Física quàntica |
Ocupació | catedràtic, químic, fisicoquímic, investigador |
Ocupador | Universitat de Hèlsinki (2009–) Universitat de Hèlsinki (1984–2009) Universitat Åbo Akademi (1974–1984) |
Membre de | Academia Europaea (2007–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (2000–) Acadèmia Finesa de Ciències i Lletres (1989–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències |
Premis
|
Pekka Pyykkö (Hinnerjoki, 12 d'octubre de 1941)[1] és un acadèmic finès. Va ser professor de Química a la Universitat de Hèlsinki.[1] Entre el 2009 – 2012 va ser el president de l'Acadèmia Internacional de Ciències Moleculars Quàntiques. És conegut per la seva extensió de la taula periòdica d'elements,[2][3] conegut com a model de Pyykkö.[4]
Model Pyykkö
Després dels 118 elements que ara es coneixen, Pekka Pyykkö prediu que les capes orbitals s’ompliran en aquest ordre:
- 8s
- 5g,
- els dos primers espais de 8p,
- 6f,
- 7d,
- 9s,
- els dos primers espais de 9p,
- la resta de 8p.[5]
També suggereix que el període 8 es divideixi en tres parts:
- 8a, que conté 8s,
- 8b, que conté els dos primers elements de 8p,
- 8c, que conté 7d i la resta de 8p.[5]
Model Pyykkö | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Els elements desplaçats per Pyykkö apareixen en negreta | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
8 | 119 Uue | 120 Ubn | 121 Ubu | 122 Ubb | 123 Ubt | 124 Ubq | 125 Ubp | 126 Ubh | 127 Ubs | 128 Ubo | 129 Ube | 130 Utn | 131 Utu | 132 Utb | 133 Utt | 134 Utq | 135 Utp | 136 Uth | 137 Uts | 138 Uto | 141 Uqu | 142 Uqb | 143 Uqt | 144 Uqq | 145 Uqp | 146 Uqh | 147 Uqs | 148 Uqo | 149 Uqe | 150 Upn | 151 Upu | 152 Upb | 153 Upt | 154 Upq | 155 Upp | 156 Uph | 157 Ups | 158 Upo | 159 Upe | 160 Uhn | 161 Uhu | 162 Uhb | 163 Uht | 164 Uhq | 139 Ute | 140 Uqn | 169 Uhe | 170 Usn | 171 Usu | 172 Usb |
9 | 165 Uhp | 166 Uhh | 167 Uhs | 168 Uho | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
bloc s | bloc g | bloc f | bloc d | bloc p |
La versió compacta:[5]<br/>
Pekka Pyykkö va predir amb èxit la possibilitat d’un enllaç químic entre l'or i el xenó de gas noble, que sol ser inert; se sap que aquest enllaç es produeix en el complex catiónic tetraxenonogold (II) (AuXe2+
4
AuXe2+
4). També va predir amb èxit la possibilitat d'un triple enllaç or-carboni.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Curriculum vitae». chem.helsinki.fi, 25-04-2012. Arxivat de l'original el 2012-02-19. [Consulta: 28 maig 2012].
- ↑ , 27-08-2019.
- ↑ , 30-01-2019.
- ↑ Atsumi, Michiko Journal of Computer Chemistry, Japan, 12, 2, 2013, pàg. A18–A20. DOI: 10.2477/jccj.2013-0008 [Consulta: free].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pyykkö, Pekka Physical Chemistry Chemical Physics, 13, 1, 2011, pàg. 161–8. Bibcode: 2011PCCP...13..161P. DOI: 10.1039/c0cp01575j. PMID: 20967377.
- ↑ Scientific American juny 2013, "Cracks in the Periodic Table". p. 72.