Observatori del Montsec

DadesTipusObservatori astronòmic Construcció24 octubre 2008 Localització geogràficaEntitat territorial administrativaprovíncia de Lleida (Catalunya) i Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà)

42° 03′ 07″ N, 0° 43′ 47″ E / 42.051897°N,0.729644°E / 42.051897; 0.729644

Format perFabra observatory ^(en)
AAS Montsec observatory ^(en)
Ager observatory, Lleida ^(en) ActivitatCodi MPCC65

L'Observatori del Montsec (OdM) és una infraestructura científica situada a la Serra del Montsec, a 1.570 msnm, al terme municipal de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà), província de Lleida. Va ser inaugurat el 23 d'octubre de 2008,^[1] i és gestionat per l'Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) en virtut d’un conveni amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya, propietària de l'observatori.

Història

L'origen de la idea de realitzar un observatori astronòmic al Montsec sorgeix a principis dels anys 90, essent-ne el bioquímic lleidatà Joan Oró un dels principals ideòlegs. El projecte inicial preveia la construcció d'una infraestructura amb tres eixos: la recerca, l'educació i la divulgació de l’astronomia; i volia, a més, contribuir al desenvolupament socioeconòmic del territori.

L'any 2001 la Generalitat de Catalunya constitueix el Consorci del Montsec i inclou la construcció del Parc Astronòmic Montsec (PAM) entre les seves actuacions. El Consorci del Montsec aconsegueix els recursos econòmics, construeix i equipa l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), com a eix de recerca i el Centre d'Observació de l'Univers (COU), con eix educatiu i divulgatiu, inaugurats ens anys 2008 i 2009, respectivament. L'any 2013 diversos municipis de la zona del Montsec, incloent la ubicació de l'OAdM, van ser declarats com a reserva i destí turístic starlight^[2] per part de la Fundació Starlight, amb l'aval de la UNESCO. L'any 2021, l'OAdM passa a anomenar-se Observatori del Montsec (OdM).

Instal·lacions

L'OdM està format per quatre instal·lacions destinades a la recerca en astronomia, d'entre les quals hi ha tres telescopis robòtics:

• El TJO (Telescopi Joan Oró): Rep aquest nom en honor del bioquímic lleidatà. És actualment el telescopi més gran i un dels més avançats de Catalunya, amb un mirall primari de 80 cm de diàmetre i un funcionament robòtic. Es troba a l’interior de la cúpula principal de l’observatori, de 6 metres de diàmetre, i és de tipus Ritchey-Chrétien amb una relació focal f/9.6. En ple funcionament des de l’any 2010, és utilitzat per molts astrònoms professionals a nivell internacional i ha donat lloc a diversos descobriments en el camp de les supernoves, la física estel·lar o els exoplanetes. El TJO també participa en un programa d’àmbit europeu de seguiment de satèl·lits artificials. Consta de dos instruments principals:

  

1. LAIA:^[3] L'instrument LAIA és la tercera evolució de la càmera d'imatge del TJO. Consisteix en dos components: la càmera CCD (una Andor iKon XL model CCD230-84) i la roda de filtres.
2. ARES:^[4] És l'espectrògraf òptic (dissenyat per Fractal SLNE) que actualment està començant la fase de caracterització al TJO. Principalment, està concebut per obtenir espectroscòpia de resolució mitjana.

• El TFRM (Telescopi Fabra-ROA Montsec): Pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i al Real Observatorio de la Armada. Es tracta d’una càmera de tipus Baker-Nunn, amb 50 cm de diàmetre i una relació focal f/1. Els seus camps de recerca se centren en la detecció i seguiment d'escombraries espacials, l’observació de trànsits d’exoplanetes, la fotometria de contrapartides òptiques de fonts d’emissió d’alta energia i l'astrometria d'asteroides.
• XO-Montsec: Actualment en fase de desmantellament. Va ser instal·lat per l'Space Telescope Science Institute (Estats Units), dins del projecte XO per a la detecció de planetes extrasolars mitjançant la tècnica de trànsits.

La quarta instal·lació astronòmica és una càmera per a la detecció de bòlids i meteors (All-sky càmera) i es operada per l'IEEC.

A l’OdM també hi ha instal·lada una estació per la investigació i l’observació de gasos traça i aerosols atmosfèrics operada pel Grup de Geoquímica Ambiental i Investigació Atmosfèrica (EGAR)^[5] de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA),^[6] del  CSIC. Aquesta estació forma part de la xarxa XVPCA^[7] i esta integrada en les xarxes internacionals ACTRIS^[8] i GAW.^[9]

A més l’OdM també disposa d’una estació meteorològica automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya i diverses antenes de comunicació amb satèl·lits d’òrbita baixa instal·lades i gestionades per la Universitat Politècnica de Catalunya i l'IEEC.

Referències

Vegeu també

• Observatori Fabra
• Observatori de l'Ebre

Enllaços externs

• Web oficial de l'Observatori Astronòmic del Montsec
• Web oficial del telescopi Fabra-ROA Montsec Arxivat 2009-03-22 a Wayback Machine.