Minelava
Minelava | |
---|---|
Tipus | estel, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | M2III[1] |
Cossos fills | HD 112300 b (en) |
Constel·lació | Verge |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 57,4498 pc [2] |
Radi | 48 R☉ |
Magnitud aparent (V) | 3,38 (banda V)[3] |
Massa | 1,4 M☉[4] |
Temperatura efectiva | 3.500 K[5] |
Paral·laxi | 13,9958 mas[6] |
Moviment propi (declinació) | −52,843 mas/a [6] |
Moviment propi (ascensió recta) | −471,914 mas/a [6] |
Velocitat de rotació estel·lar | 6 km/s[7] |
Velocitat radial | −18,14 km/s[7] |
Gravetat superficial equatorial | 6 cm/s²[8] |
Ascensió recta (α) | 12h 55m 36.2086s[9] |
Declinació (δ) | 3° 23' 50.8932''[9] |
Metal·licitat | 0,17[8] |
Lluminositat | 468 lluminositats solars |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J12553619+0323507 (2MASS) HD 112300 (Henry Draper Catalogue) HIP 63090 (Catàleg Hipparcos) HR 4910 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 12530+0340 (IRAS) SAO 119674 (Catàleg SAO) δ Vir (nomenclatura de Bayer) ASCC 1137980 (All-sky Compiled Catalogue) BD+04 2669 (Bonner Durchmusterung) CCDM J12557+0323A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) FK5 484 (FK5) GC 17543 (Catàleg General de Boss) GCRV 7728 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 63090 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 12506+0357 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRC +00226 (Two-Micron Sky Survey) JP11 2332 (JP11) LSPM J1255+0323 (LSPM-NORTH catalog) LTT 13714 (Luyten Two-Tenths catalogue) N30 2979 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) NLTT 32308 (New Luyten Two-Tenths catalogue) NSV 6026 (New Catalogue of Suspected Variable Stars) PLX 2968 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 2968.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PMC 90-93 343 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 159316 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 1586 (RAFGL) TD1 16548 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 294-1032-1 (Catàleg Tycho) UBV 11663 (UBV) WDS J12556+0324A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) YZ 3 4608 (YZ) DO 3300 (Dearborn Observatory Catalogue) Ci 20 749 (Catàleg d'estrelles de moviment propi) WEB 11187 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 3704342295605242112 (Gaia Data Release 2) 43 Vir (nomenclatura de Flamsteed) Gaia DR3 3704342295607157120 (Gaia DR3) TIC 411188061 (TESS Input Catalog) AG+03 1660 (AGK3U) BDS 6308 A (A general catalogue of double stars within 121deg of the North Pole) UBV M 18831 (UBV) BUP 146A CSI+04 2669 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) GEN# +1.00112300 SKY# 24027 Pul -3 1030240 (The Pul-3 catalogue of 58483 stars in the Tycho-2 system (en) ) USNO-B1.0 0933-00243269 Wolf 448 [DS98] 183 WISEA J125535.91+032350.4 (AllWISE Data Release (en) ) |
Minelava (Delta de la Verge / δ Virginis) és un estel en la constel·lació de Virgo de magnitud aparent +3,38.[10] Al costat de Heze (ζ Virginis), és el quart estel més brillant de la constel·lació, ambdues estels de lluentor molt similar. Es troba a 202 anys llum del Sistema Solar.
Nom
Tant Minelava com Auva, un altre nom utilitzat per designar a aquest estel, provenen de l'àrab عوى cawwa’, «(gos) bordador».[11] El terme Awwa també s'ha usat per designar al petit grup d'estels de la constel·lació compost per Zavijava (β Virginis), Porrima (γ Virginis), Vindemiatrix (ε Virginis), Zaniah (η Virginis) i la pròpia Minelava.
En l'Eufrates δ Virginis era coneguda com a Lu Lim, «la gasela», «la cabra» o «el cérvol». Els hindús la van anomenar Apa o Apas, «les aigües».[11]
Característiques físiques
Minelava és un fred gegant vermell de tipus espectral M3III i 3720 K de temperatura, una dels pocs estels d'aquesta classe visibles a ull nu.[10] La seva lluentor varia entre magnitud aparent +3,32 i +3,40, i està catalogat com un variable semiregular. La seva lluminositat és equivalent a 630 sols, inclosa una gran part de la seva energia que és emesa a la regió infraroja de l'espectre. Té un radi, calculat a partir de la seva temperatura i lluminositat, 61 vegades més gran que el radi solar, equivalent a una quarta part del radi de l'òrbita terrestre. A partir de la mesura del seu diàmetre angular (0,0098 mil·lisegons d'arc), s'obté un valor similar de 65 radis solars.[12] Mostra una metal·licitat semblant a la solar ([Fe/H] = -0,03).[13] Amb una massa entre 1,5 i 2 masses solars, Minelava certament és un estel en la fase final de la seva vida. No obstant això, no es coneix amb exactitud en quin punt es troba en la seva evolució; pot estar incrementant la seva lluentor amb un nucli inert d'heli, pot haver començat a atenuar-se en haver iniciat la fusió d'heli, o pot igualment estar augmentant en lluentor amb un nucli inert de carboni.[12]
A 80 segons d'arc és visible un estel que pot ser una company real, si bé no hi ha estudis sobre aquest tema. Si veritablement forma un sistema binari amb Minelava, la seva lluentor correspon al d'un nan taronja de tipus K. Estaria situada a una distància mínima de 5000 ua, sent el període orbital del sistema superior a 200.000 anys.[12]
Referències
- ↑ Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
- ↑ Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ «Long-period radial velocity variations of nine M red giants. The detection of substellar companions around HD 6860 and HD 112300». Astronomy and Astrophysics, octubre 2023. DOI: 10.1051/0004-6361/202243725.
- ↑ «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, gener 2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 7,0 7,1 David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
- ↑ 8,0 8,1 Richard J. Patterson «Identifying contributions to the stellar halo from accreted, kicked-out, and in situ populations» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 05-12-2012, pàg. 161. DOI: 10.1088/0004-637X/761/2/161.
- ↑ 9,0 9,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ 10,0 10,1 Delta Virginis (SIMBAD)
- ↑ 11,0 11,1 Auva (The Fixed Stars)
- ↑ 12,0 12,1 12,2 Delta Virginis (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. A71.