Michel Robert-Guérard

Plantilla:Infotaula personaMichel Robert-Guérard
Nom original(fr) Michel Guérard Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Michel Étienne Robert-Guérard Modifica el valor a Wikidata
27 març 1933 Modifica el valor a Wikidata
Vétheuil (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 2024 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Dur Hòrt e Baishen (França) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLas Aigas Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Corneille Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Les Prés d'Eugénie Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióxef, escriptor de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
MovimentNouvelle cuisine Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean Delaveyne i Édouard Nignon Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaMichel Guérard Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (2017)  premi Eckart Witzigmann
  •  Comandant de l'Odre del Mèrit Agrícola
  •  Oficial de l'Orde de les Palmes Acadèmiques
  •  Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres
  •  Oficial de la Legió d'Honor
  •  Oficial de l'Orde Nacional del Mèrit
  •  Meilleur Ouvrier de France Modifica el valor a Wikidata
Lloc weblespresdeugenie.com Modifica el valor a Wikidata

Michel Robert-Guérard (francès: Michel Guérard) (Vétheuil, 27 de març de 1933 - Dur Hòrt e Baishen, 19 d'agost de 2024) va ser un xef francès.[1]

Al capdavant de l'hotel-restaurant Les Prés d'Eugénie a Las Aigas va ser considerat un dels fundadors de la nouvelle cuisine.[2][3][4] El juliol de 2017, el seu establiment va ser guardonat amb el segell oficial d'Atout France-Palace, i es va convertir en el 24è en aquesta categoria. Així, doncs, va ser un dels pocs personatges que va destacar en dues àrees: com a xef i com a gestor d'indústria hotelera d'alta gamma.[5]

Biografia

Nascut al si d'una família de carnissers i criadors, va fer el seu aprenentatge professional amb el xef de pastisseria Kléber Alix a Mantes-la-Jolie des del 1950. Després del seu servei militar a la marina el 1957, va ser contractat a l'Hotel Crillon com a xef de pastisseria i xef saucier. Després de guanyar el concurs de millor obrador de França en pastisseria, es va convertir en el xef de rebosteria del cabaret Lido i després el segon de Jean Delaveyne a Camellia (2 estrelles a la Guia Michelin) a Bougival.[4][6]

El 1965 es va traslladar a Asnières-sur-Seine, a un antic bistrot nord-africà que comprà en una subhasta, que aviat es convertirà en el Pot-au-feu, considerat una meca de la gastronomia parisenca i internacional. Ben aviat es va convertir en un dels fundadors de la nouvelle cuisine en inventar la seva «amanida boja» (feta amb foie gras que reemplaça la vinagreta). La Guia Michelin vermella li va concedir la seva primera estrella el 1967.[7] El 1971, va guanyar una segona estrella Michelin.

El 1974, es va mudar amb la seva esposa Christine Barthélémy (hereva de la Chaîne thermale du Soleil) a les Landes, a l'spa d'Eugenie-les-Bains, on desenvolupà una «cuina d'aprimament» particularment saborosa, fet que li va valer la portada de Time.[8][9]

Es va convertir en el primer gran xef a unir-se a la indústria agroalimentària mitjançant el desenvolupament de plats congelats per a la marca Findus de Nestlé (en particular en inventar els pithiviers laminats amb créixens i mantega blanca).[9] El 1977, va escriure La cuisine gourmande, va rebre 3 estrelles Michelin i 4 tocs vermells a la guia Gault et Millau.[10][11]

El 1983 va comprar els cellers i vinyes de Château de Bachen i el 1996 va crear la primera granja termal. El 2010 va ser nomenat president de Rencontres François Rabelais. El setembre del 2013, va inaugurar la seva escola de cuina de salut, l'Institut Michel Guérard, el primer centre nacional d'educació en cuina de salut, a Las Aigas, acollint una vintena d'estudiants. Amb la seva esposa, fins al 2014 fou propietari del castell d'Ilbarritz. L'any 2015 Michel Guérard va rebre el Grand Prix de la Cultura Gastronòmica, que li va concedir l'Acadèmia Internacional de Gastronomia a la seva Escola de Cuina de Salut d'Eugénie les Bains, inaugurada el 2013.[12]

Referències

  1. ↑ Caballero, Oscar. «Michel Guérard, el chef que sobrevivió al hambre» (en castellà), 20-08-2024. [Consulta: 23 agost 2024].
  2. ↑ «Michel Guérard: «La Nouvelle cuisine a fait sortir les chefs de leur cuisine»». Ouest France, 19-12-2020 [Consulta: 28 juliol 2024].
  3. ↑ «Michel Guérard, entre cuisine nouvelle et cuisine minceur». France.fr - Agence Nationale du Tourisme, 11-01-2023. [Consulta: 28 juliol 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 Caballero, Oscar. «[Michel Guérard cumplió 90 años y la (su) Nouvelle Cuisine, 50 Michel Guérard cumplió 90 años y la (su) Nouvelle Cuisine, 50]». Club Macarfi, 04-09-2023. [Consulta: 28 juliol 2024].
  5. ↑ «Michel et Christine Guérard décrochent le titre de "Palace" pour leur Près d’Eugènie». Food & Sens, 28-07-2017 [Consulta: 28 juliol 2024].
  6. ↑ «Michel Guérard». Elle [Consulta: 28 juliol 2024].
  7. ↑ Caballero, Oscar. «Michel Guérard. Les Prés d'Eugénie». Madrid Fusión. [Consulta: 28 juliol 2024].
  8. ↑ Saint Phalle, Hugo de «Michel Guérard, géant de la cuisine: «J'ai laissé faire le destin». Le chef Michel Guérard, 91 ans, légende de la cuisine, vient de célébrer les 50 ans de son aventure à Eugénie-les-Bains avec ses proches». Le Point, 30-06-2024 [Consulta: 28 juliol 2024].
  9. ↑ 9,0 9,1 Guez, Laurent «Michel Guérard, le précurseur de la gastronomie healthy. Le guide gastronomique La Liste présentera lundi au Quai d'Orsay le classement - que nous révélons en exclusivité - des meilleurs restaurants du monde. Cette soirée rendra hommage à Michel Guérard, 89 ans, un génie français à l'origine entre autres de la cuisine minceur.». Les Echos, 25-11-2022 [Consulta: 28 juliol 2024].
  10. ↑ «Michel Guérard trois étoiles depuis 1977, un monument de la cuisine française». Food & Sens, 10-04-2022 [Consulta: 28 juliol 2024].
  11. ↑ Vincent, Claude «La cuisine «santé», c'est possible à Eugénie-les-Bains, son fief des Landes, Michel Guérard, le chef triplement étoilé, démontre depuis quarante ans qu'on peut cuisiner à la fois sain et très bon. Une véritable philosophie alimentaire dont il a fait un combat». Les Echos, 06-05-2016 [Consulta: 28 juliol 2024].
  12. ↑ Anson, Rafael «Michel Guérard». La Vanguardia, 21-04-2015 [Consulta: 28 juliol 2024].
Registres d'autoritat