Meritxell Huch Ortega

Plantilla:Infotaula personaMeritxell Huch Ortega
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióinvestigadora Modifica el valor a Wikidata
Premis
  •  membre de l'EMBO Modifica el valor a Wikidata

Meritxell Huch Ortega (Barcelona, 1978)[1] és una biòloga de cèl·lules mare catalana. També lidera un grup de l'Institut Max Planck de Biologia i Genètica Cel·lular Molecular. La seva investigació, considera la regeneració de teixits i el desenvolupament de models de malalties específiques dels teixits per a òrgans humans. Va rebre una Beca de Consolidació del Consell Europeu de Recerca el 2023.

Educació

Després de la universitat, Huch va decidir que volia treballar en la ciència, pel desig d'entendre com funciona l'aspirina.[2] Huch era estudiant de grau a la Universitat de Barcelona, on va estudiar Ciències Farmacèutiques.[3] Hi va romandre pels seus estudis de postgrau, aconseguint un màster el 2003 i un doctorat el 2007. Va completar la seva recerca doctoral al Centre de Regulació Genòmica, on va treballar al costat de Cristina Fillat.[4] Després de completar la seva investigació doctoral, va passar un any com a becaria postdoctoral, abans d'anar a l'Institut Hubrecht amb una beca Marie Curie. A Utrecht va treballar al laboratori de Hans Clevers, on va aïllar les cèl·lules mare responsables de la rotació de l'estómac adult.[5]

Recerca i carrera

Huch va ser nomenada Sir Henry Dale Research Fellow a l'Institut Gurdon de la Universitat de Cambridge.[3][6] Va ocupar un càrrec conjunt amb The Wellcome Trust i el Departament de Fisiologia. Després de cinc anys a Cambridge, Huch es va incorporar a l'Institut Max Planck de Biologia i Genètica Cel·lular Molecular com una de les primeres membres del Programa d'Excel·lència Lise Meitner.[6] [7] Va ser designada al consell directiu el 2022.[8]

La inflamació i el dany dels teixits estan associades amb la malaltia hepàtica crònica i el càncer.[2] El seu grup, ha desenvolupat àmpliament models d'organoides humans per estudiar les bases moleculars de la regeneració de teixits adults.[9][10] Després d'identificar les cèl·lules mare, responsables de la ràpida rotació de l'estómac adult, Huch va demostrar que es podien mantenir en cultiu.[5] A continuació, va passar a les cèl·lules hepàtiques, demostrant el potencial de replicació de les cèl·lules progenitores durant la regeneració i que són candidates esperançadores per a futures intervencions terapèutiques en malalties del fetge.[5] [11] La seva recerca té el potencial de reduir l'ús d'animals en la investigació científica.[12][13]

Premis i honors

  • 2016 Premi Hamdan per a l'Excel·lència en Recerca Mèdica[14][15]
  • 2017 Medalla d'Inici de Carrera de les Dones en la Biologia Cel·lular[16][17]
  • 2018 Premi Dame Sheila Sherlock[18]
  • 2018 Jove Investigadora elegida per l'EMBO[19]
  • 2019 Premi a la Innovació BINDER[5]
  • 2022 Premi Hilde Mangold de la Xarxa Alemanya de Cèl·lules Mare[20]
  • 2023 Beca de Consolidació del Consell Europeu de Recerca[21]

Referències

  1. ↑ «Huch, Meritxell» (en anglès). Max-Planck-Gesellschaft. [Consulta: 22 febrer 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Meritxell Huch, PhD | Organoid Profiles | STEMCELL Technologies». www.stemcell.com. [Consulta: 5 febrer 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Cell scientist to watch – Meritxell Huch». journals.biologists.com, 2016. [Consulta: 5 febrer 2023].
  4. ↑ «Estudi de l'eficàcia antitumoral d'adenovirus redirigits a receptors FGFR i valoració de la selectivitat dels virus AdCK7pLuc i AduPARpLuc en models de càncer de pancrees | WorldCat.org» (en anglès). www.worldcat.org. [Consulta: 5 febrer 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «BINDER Innovation Prize for Meri Huch» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Group Leader» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].
  7. ↑ «Introducing StemJournal Associate Editor: Meritxell Huch, PhD» (en anglès). stemjnl.org. [Consulta: 5 febrer 2023].
  8. ↑ «Spanish scientist investigates liver development, regeneration and disease.» (en alemany). nachrichten.idw-online.de. [Consulta: 5 febrer 2023].
  9. ↑ «Research Focus» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].
  10. ↑ Inchingolo, Dr R. «The body in miniature - organoid research at Meritxell Huch's lab» (en anglès). www.pdn.cam.ac.uk, 28-02-2018. [Consulta: 5 febrer 2023].
  11. ↑ Broutier, Laura; Andersson-Rolf, Amanda; Hindley, Christopher J.; Boj, Sylvia F.; Clevers, Hans Nature Protocols, 11, 9, setembre 2016, pàg. 1724–1743. DOI: 10.1038/nprot.2016.097. ISSN: 1750-2799. PMID: 27560176.
  12. ↑ «Mini-livers show promise to reduce animal use in science» (en anglès). University of Cambridge, 26-02-2014. [Consulta: 5 febrer 2023].
  13. ↑ «Mini-livers show promise to reduce animal use in science | NC3Rs». www.nc3rs.org.uk. [Consulta: 5 febrer 2023].
  14. ↑ Thomas, Glynn. «Dr Meritxell Huch awarded Hamdan Award for Medical Research Excellence 2015-2016» (en anglès). For staff, 13-11-2016. [Consulta: 5 febrer 2023].
  15. ↑ «Dr. Meritxell Huch - Sheikh Hamdan Bin Rashid Al Maktoum Award for Medical Sciences - HMA». hmaward.org.ae. [Consulta: 5 febrer 2023].
  16. ↑ Administrator. «Meritxell Huch awarded the Women in Cell Biology Early Career Medal» (en anglès). www.stemcells.cam.ac.uk, 13-12-2017. [Consulta: 5 febrer 2023].
  17. ↑ «WICB Medal Winner 2018: Meritxell Huch», 2018.
  18. ↑ «Cambridge Stem Cell News Issue 15 by University of Cambridge - Issuu» (en anglès). issuu.com. [Consulta: 5 febrer 2023].
  19. ↑ «Find people in the EMBO Communities». people.embo.org. [Consulta: 5 febrer 2023].
  20. ↑ «German Stem Cell Network awards the GSCN 2022 Hilde Mangold Award to Meritxell Huch» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].
  21. ↑ «Two ERC Consolidator Grants» (en anglès americà). MPI-CBG. [Consulta: 5 febrer 2023].