Max Liebermann
(1913) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 juliol 1847 Berlín (Alemanya) |
Mort | 8 febrer 1935 (87 anys) Berlín (Alemanya) |
Sepultura | cementiri jueu de Schönhauser Allee |
President Secessió de Berlín | |
Dades personals | |
Formació | Escola de Belles Arts de Weimar (1868–1872) |
Activitat | |
Lloc de treball | Berlín Katwijk Haarlem Edam Leiden La Haia Overveen Zandvoort Dordrecht Delden Múnic Düsseldorf Dongen Weimar Amsterdam Itàlia Noordwijk |
Ocupació | pintor, dibuixant projectista, aiguafortista, litògraf, dibuixant, professor, col·leccionista, artista gràfic, il·lustrador, gravador, artista visual |
Ocupador | Berliner Akademie der Künste (1897–) |
Membre de | |
Gènere | Retrat, paisatge i art de gènere |
Moviment | Impressionisme |
Professors | Paul Thumann, Carl Constantin Heinrich Steffeck i Ferdinand Wilhelm Pauwels |
Alumnes | Isaac Israëls |
Carrera militar | |
Conflicte | Guerra franco-prussiana |
Participà en | |
1928 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Martha Liebermann |
Fills | Käthe Liebermann |
Pare | Louis Liebermann |
Germans | Georg Liebermann Felix Liebermann |
Cronologia | |
restitució de l'art saquejat pels nazis | |
Premis
| |
Signatura | |
Max Liebermann (Berlín, 20 de juliol de 1847 - Berlín, 8 de febrer de 1935) fou un pintor alemany d'origen jueu. Va ser un dels representants de l'Impressionisme a Alemanya i va liderar la pintura d'aquest país durant més de 30 anys.[1]
Fill d'una família de negociants de Berlín, va estudiar lleis i filosofia però després es va decidir a estudiar pintura (a París i als Països Baixos). Va passar per Barbizon, on va absorbir influències del Realisme i de l'Impressionisme; va col·leccionar pintures d'importants mestres de l'època.
També va viatjar als Països Baixos, on va estudiar als vells mestres com Rembrandt, Frans Hals i Adriaen van Ostade. Els paisatges pintorescs i escenes camperoles, inspirades a Holanda, són les manifestacions més representatives d'aquest pintor: Dones plomant oques (1873).
Inicialment el seu realisme peca d'un toc excessivament sentimental. Ja a la fi de segle, Liebermann adopta trets del Modernisme. Davant la irrupció de l'Expressionisme de Ernst Ludwig Kirchner i altres autors de l'època, Liebermann es mostra poc inclinat.
Cap a 1920 va ser president de l'Acadèmia Prussiana de les arts, càrrec al qual va renunciar el 1932 a causa de la discriminació que existia cap als pintors jueus.
El règim de Hitler el va incloure en les llistes d'art degenerat, considerat perniciós i que va ser purgat dels museus públics alemanys.
Era cosí germà d'Emil Rathenau, fundador de l'Allgemeine Elektrizitäts Gesellschaf (AEG).
Referències
- ↑ «Max Liebermann». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.