Marquesat de Sagnier
Tipus | marquesat jurisdiccional |
---|---|
Primer titular | Enric Sagnier i Villavecchia |
Rei | Pius XI |
Data | 1923 |
Llinatge | Casa de Sagnier |
Actual titular | Josep Maria de Sagnier i Prat |
Estat | Espanya |
El Marquesat de Sagnier és un títol nobiliari pontifici creat en 1923 pel papa Pius XI i atorgat a Enric Sagnier i Villavecchia, originari de Barcelona.[1]
La seva denominació fa referència al cognom del primer titular.
Marquesos de Sagnier
Titular | Període | |
---|---|---|
Creació per Pius XI | ||
I | Enric Sagnier i Villavecchia | 1923-1931 |
II | Josep Maria Sagnier i Vidal | 1931-1976 |
III | Joan Josep de Sagnier i Balasch | 1976-2013 |
IV | Josep Maria de Sagnier i Prat | 2013- |
Història dels marquesos de Sagnier
- Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), I Marquès de Sagnier.
- Casat amb Dolors Vidal i Torrents (†1938). Va tenir cinc fills:
- Josep Maria Sagnier i Vidal (1890-1976).
- Manuel Sagnier i Vidal (1891-1976).
- Enric Sagnier i Vidal (1894-1968).
- Maria Assumpció Sagnier i Vidal (1898-1909).
- Ignasi Sagnier i Vidal (1901-1977).
El va succeir el seu fill:
- Josep Maria Sagnier i Vidal (1890-1976), II Marquès de Sagnier.
- Casat amb Mercè Balasch i Cuyàs (1900-1987), va tenir quatre fills:
- Raquel Sagnier i Balasch (1923).
- Assumpció Sagnier i Balasch (1927-1979).
- Isabel Sagnier i Balasch (1929).
- Joan Josep Sagnier i Balasch (1942).
El va succeir el seu fill:
- Joan Josep Sagnier i Balasch (1942-2013), III Marquès de Sagnier.
- Casat amb Mari Mey Prat García (1948), va tenir quatre fills:
- Josep Maria Sagnier i Prat (1966).
- Joan Josep Sagnier i Prat (1967).
- Alexandre Sagnier i Prat (1969).
- Marta Sagnier i Prat (1972).
El va succeir el seu fill:
- Josep Maria de Sagnier i Prat (1966), IV Marquès de Sagnier.
- Casat amb Silvia González i Giralt (1965), té dos fills:
- Alexandra de Sagnier i González (1997).
- Eduard de Sagnier i González (2004).[2]
Escut d'armes
Partit: primer, d'atzur, una creu patent floronada d'or; segon, d'or, un mont movent de la punta de sinople somat del Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo d'argent aclarit de sable; gaiat curvilini a la punta, de gules, un capitell d'or sobremuntat d'un estel d'argent.[3]
Referències
Bibliografia
- Barjau, Santi. Enric Sagnier. Labor, Barcelona, 1992. ISBN 84-335-4802-6.