Lluís Maria de Llauder i de Dalmases

Lluís Maria de Llauder i de Dalmases

Lluís Maria de Llauder i de Dalmases
Nom original	(es) Luis María de Llauder
Biografia
Naixement	8 maig 1837 Madrid
Mort	10 juny 1902 (65 anys) Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
24 de desembre de 1870 – 2 de gener de 1871
← Eusebi Pascual i Casas Frederic Pons i Montells →
Circumscripció	Vic
13 d'abril de 1871 – 24 de gener de 1872
← - Ignacio Sabater Arauco →
Circumscripció	Berga
Diputat al Congrés dels Diputats
6 de març de 1891 – 5 de gener de 1893
← Joaquim Marin i Carbonell Joaquim Marin i Carbonell →
Circumscripció	Berga
Dades personals
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, advocat, periodista
Partit	Comunió Tradicionalista
Nom de ploma	Tanyeman
Llista Diputat al Congrés dels Diputats Circumscripció electoral: Districte electoral de Berga

Lluís Maria de Llauder i de Dalmases (castellà: Luis María de Llauder) (Madrid, 8 de maig de 1837 - Barcelona, 10 de juny de 1902) fou un periodista i polític català, besnebot de Manuel de Llauder i de Camín, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.^[1]

Fill de Ramon de Llauder i Freixes i de Maria Mercè de Dalmases i Bufalà,^[2] va néixer a Madrid, però de ben petit s'establí amb la seva família a Barcelona (vegeu Casa Llauder) i després a Mataró (vegeu Torre Llauder).

El 1858 es va llicenciar en dret civil a la Universitat de Barcelona, però decidí dedicar-se al periodisme. Durant el sexenni democràtic, col·laborà als diaris El amigo del pueblo i El criterio católico, i des de 1870 dirigí les publicacions La Verdad Católica i La Convicción, des d'on defensà els drets monàrquics del carlisme, encara que s'oposava a la intervenció armada. Fou elegit diputat pel districte de Vic a les eleccions generals espanyoles de 1869^[3] i pel de Berga a les de 1871.^[4] Després de l'escissió del Partit Integrista el 1888, fou nomenat cap dels carlins de Catalunya. A les eleccions generals espanyoles de 1891 fou elegit diputat per Comunió Tradicionalista pel districte de Berga.^[5]

Després de la Tercera Guerra Carlina continuà la seva tasca com a periodista i com a dirigent de l'Associació de Catòlics. Juntament amb Fèlix Sardà i Salvany fou un dels principals publicistes del catolicisme carlí del segle xix. El 1878, adquirí El Correo Catalán (nom adoptat per La Convicción), que dirigí fins a la seva mort, i el 1884 fundà la revista La Hormiga de Oro,^[6][1] que el 1885 esdevingué llibreria, i el 1887, impremta i editorial.^[7]

El 1898, el pretendent carlí Carles VII li concedí el títol de marquès de Valldeix.^[1] No va tenir fills i morí el 1902^[6] d'una meningoencefalitis.^{[cal citació]}

• El desenlace de la Revolucion española: apuntes y consideraciones que es conveniente tener en cuenta para decidirse con acierto en las circunstancias escepcionales en que nos encontramos (1869)
• Una polémica instructiva (1892)
• La Europa judía (amb el pseudònim de Tanyeman, 1892)

• Canal i Morell, Jordi. Banderas blancas, boinas rojas: una historia política del carlismo, 1876-1939. Marcial Pons Historia, 2006, p. 160-196. ISBN 978-8496467347. 
• Subiñà Coll, Enric «La Torre Llauder. La masia i els seus propietaris». Sessió d'Estudis Mataronins, 15, 1998, pàg. 79-106.

Vegeu texts en castellà sobre Lluís Maria de Llauder i de Dalmases a Viquitexts, la biblioteca lliure.