Le dictionnaire royal augmenté
 portada de l'edició de 1687 | |
| Tipus | diccionari  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | François-Antoine Pomey |
| Llengua | Francès i llatí |
| Publicació | Lió, França |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Diccionaris bilingües |
| Nombre de pàgines | 1.024 + 63 |
Le dictionnaire royal augmenté és un diccionari francès-llatí de 1661, obra del jesuïta, lexicògraf i llatinista francès François-Antoine Pomey
Antecedents
Pomey publicà a Lió, el 1664, Le dictionnaire royal des langues françoise & latine, que fou molt popular i s'imprimí en diversos formats.[1] Així, l'any 1667 s'estampà Le petit dictionnaire royal pour ceux qui commencent à composer en latin. D'aquest en derivà Le petit dictionnaire royal français-latin, de 1710. Le dictionnaire royal augmenté[nota 1] és una segona edició millorada i augmentada del primer d'aquests diccionaris.[2]
Difusió i versions
Le dictionnaire royal augmenté esdevingué una obra cabdal dins del sistema educatiu dels jesuïtes.[1] De l'èxit d'aquesta segona edició millorada del diccionari de Pomey en donen fe les múltiples estampacions, els anys 1671, 1676, 1680, 1684, 1687, 1701, 1704 i 1708, a càrrec de la família d'impressors de Lió Molin i Bray, més una altra del 1716, a càrrec de l'impressor, també lionès, Louis Servant.[3][1]
Una versió trilingüe, en francès, llatí i alemany, aparegué el 1681 a Frankfurt, de la que en seguiren, com a mínim, nou impressions més.[1]
Le Dictionnaire royal augmenté, font del Gazophylacium catalano-latinum
El lexicògraf català Pere Montalat, ha evidenciat que la font principal del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria i Dulac és '''Le dictionnaire royal augmenté''' de Pomey.[4] Com indica Montalat, Lacavalleria no es limità a traduir l'obra de Pomey, sinó que dugué a terme una tasca considerable de selecció i adaptació del material lèxic del seu model, desenvolupant, entre altres aportacions, alguns aspectes de la tècnica lexicogràfica de l'autor francès.[5]
Notes
- ↑ Disponible en línia: Le dictionnaire royal augmenté
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Montalat 2015, pàg. 12
- ↑ Girardin 1995, pàg. 22
- ↑ Backer-Sommervogel 1869-1876, pàg. 2.065
- ↑ Montalat 2015, pàgs. 13-26
- ↑ Montalat 2015, pàg. 7
Bibliografia
- Pomey, François-Antoine. Le dictionaire (sic) royal augmenté. Lyon: Antoine Moulin, 1661.
- Montalat, Pere «La font francesa del Gazophylacium catalano-latinum de Joan Lacavalleria». Llengua & Literatura, 25, 2015, pàg. 7-27. DOI: 10.2436/20.2502.01.71 [Consulta: 31 març 2015].
- Girardin, Chantal «Une doctrine jésuite de l'exemple. Le Dictionnaire Royal Augmenté de François-Antoine Pomey» (en francès). Langue française, 106, 1995, pàg. 21-34. DOI: 10.3406/lfr.1995.6441 [Consulta: 31 març 2015].
- Backer, Augustin de; Sommervoguel, Carlos; Backer, Aloys de «Pomey, François» (en francès). Bibliothèque des écrivains de la Compagnie de Jésus, ou Notices bibliographiques...., T-II, 1869-1876, pàg. 2061-2067. Arxivat de l'original el 2015-04-02 [Consulta: 31 març 2015]. Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
- Francoeur, Aline «Fighting Cotgrave with Father Pomey: Guy Miège’s Recourse to the Dictionaire Royal Augmenté (1671) in the Preparation of his New Dictionary French and English (1677)» (en anglès). International Journal of Lexicography. Oxford University Press, 23, 2010, pàg. 137-155. DOI: 10.1093/ijl/ecq002 [Consulta: 31 març 2015].
- Bray, Laurent. César-Pierre Richelet, 1626-1698 : biographie et œuvre lexicographique (en francès). Tübingen, 1986. ISBN 978-3484309159.