Joaquim de Bassols i de Maranyosa
Nom original | (es) Joaquín Bassols |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 13 octubre 1797 Barcelona |
Mort | 12 febrer 1877 (79 anys) Madrid |
Senador al Senat espanyol | |
15 abril 1872 – desembre 1872 Circumscripció electoral: Illes Balears | |
Ministre de Guerra | |
5 octubre 1871 – 21 desembre 1871 ← Fernando Fernández de Córdova Valcárcel – Eugenio de Gaminde y Lafont → | |
Senador al Senat espanyol | |
21 març 1871 – 15 abril 1872 Circumscripció electoral: Badajoz | |
Capità general d'Aragó | |
17 novembre 1868 – 7 febrer 1871 ← Cándido Pieltain y Jove-Huergo – Juan Alaminos y Vivar → | |
Capità general de Catalunya | |
17 agost 1868 – octubre 1868 ← Manuel Pavía y Lacy – Ramon Nouvillas i Ràfols → | |
Capità general de les Illes Balears | |
27 octubre 1863 – 18 juliol 1866 ← Pedro de Mendinueta y Mendinueta – José de Reina y Frías → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
2 març 1842 – 3 gener 1843 Circumscripció electoral: Lleida | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, militar |
Carrera militar | |
Rang militar | general |
Premis
|
Joaquim de Bassols i de Maranyosa (castellà: Joaquín Bassols) (Barcelona, 13 d'octubre de 1797 - Madrid, 12 de febrer de 1877) va ser un militar i polític català.
Biografia
Miliar d'ideologia liberal, Prengué part en totes les lluites civils del segle xix a Catalunya (primera guerra carlina, guerra dels Matiners, etc) i ascendí a general per mèrits de guerra.[1] Durant la regència de Maria Cristina va participar en el pronunciament a favor de Baldomero Espartero i fou elegit diputat per Lleida en 1841 en substitució de Rafael Degollada.[2] Durant el regnat d'Isabel II fou governador militar de Barcelona i de Menorca, capità general de les Illes Balears, capità general d'Aragó i de Castella la Nova.
Va donar suport a la revolució de 1868 i durant uns mesos fou Capità General de Catalunya. Durant el regnat d'Amadeu I, entre octubre i desembre de 1871 fou ministre de Guerra en el gabinet dirigit per José Malcampo y Monge. En les eleccions d'abril de 1872 fou escollit senador per la província de Badajoz i en les d'agost de 1872 fou escollit senador per les Illes Balears.[3]
En el terreny personal practicà l'espiritisme. Un renebot seu, Domènec de Miquel i Bassols, va ser diputat carlí durant el Sexenni Democràtic.[4]
Referències
- ↑ «Joaquim de Bassols i de Maranyosa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Vizconde de la Esperanza. La Bandera carlista en 1871. Imprenta de El Pensamiento Español, 1871, p. 60-68.