Joan II de Bretanya

Plantilla:Infotaula personaJoan II de Bretanya

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 gener 1239 Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 1305 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChurch Saint-Armel in Ploërmel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
  • 1303 Treaty of Paris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Bretanya Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Dreux Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBeatriu d'Anglaterra (1260 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsArtur II de Bretanya, Eleanor de Bretanya, Henry de Dreux, Blanca de Bretanya, Maria de Bretanya, Jean de Bretagne, Pierre de Dreux, Comte de Léon Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan I el Roig Modifica el valor a Wikidata  i Blanca de Navarra Modifica el valor a Wikidata
GermansAlix de Bretagne Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 79795117 Modifica el valor a Wikidata

Joan II de Bretanya[1] (3 o 4 de gener de 1239 - 16 de novembre de 1305, Lió) va ser duc de Bretanya (1286- 1305), comte de Richmond (1268- 1305) i par de França.

Va acompanyar el seu pare, Joan I, i a Lluís IX de França a la vuitena Croada que es va acabar per la mort del rei el 1271 a Tunis. Mentre que el seu pare tornava a Bretanya, ell va anar a Palestina, probablement amb la croada d'Eduard I d'Anglaterra, el seu cunyat.

El 1285, va acompanyar al rei Felip III de França l'Intrèpid, a la guerra contra el rei català Pere el Gran (croada d'Aragó). Cunyat del rei d'Anglaterra, el seu fill segon, Joan, va ser designat per aquest darrer com a capità general d'Aquitània i va defensar aquesta província contra l'exèrcit del rei de França, dirigit per Carles I de Valois. Joan no va experimentar més que derrotes. Els anglesos que intentaven avituallar-se a Bretanya van cometre pillatges sobre pillatges, el que va portar al duc a rompre la seva aliança amb el rei d'Anglaterra. Va casar el seu net, el futur Joan III de Bretanya amb Isabel, la filla de Carles de Valois, i el seu ducat van ser erigits en pairia el 1297 pel rei Felip IV de França que tenia espies a través dels bisbes, actuant de fet contra els templaris.

De 1297 a 1304, va ajuntar la seva bandera a la del rei de França en la seva lluita contra els flamencs; és citat a la batalla de Mons-en-Pévèle, als dos setges de Lille, i a altres combats.

El 1305, després de la pau, va anar a Lió per a la consagració del papa Climent V per tal d'arreglar els seus conflictes amb l'episcopat bretó. De tornada de l'església de Saint-Just de Lió, quan el duc portava la brida de la mula pontifical, un mur sobre el qual s'havia situat una multitud d'espectadors es va esfondrar, atropellant el sobirà pontífex i enterrant a Joan II. Se'l va retirar moribund, i va expirar quatre dies més tard, el 16 de novembre. El seu cos es va col·locar en un taüt de plom i portat al seu ducat per ser inhumat als Carmelites de Ploërmel que havia fundat. L'estàtua jacent del duc, així com el de Joan III de Bretanya, serà transferida a l'església de Saint-Armel el 1821.

Durant el seu mandat destacaria la figurar de l'eminent jurista Erwan Helouri (1253-1303), més conegut com a Sant Iu (en francès Saint Ives), des que fou canonitzat el 1347, al que actualment se'l considera com a patró dels advocats i notaris.

Família

Era fill de Joan I el Roig, duc de Bretanya, i de Blanca de Navarra (morta el 1283), El novembre de 1260, a la basílica de Saint-Denis, es va casar amb Beatriu d'Anglaterra (1242- 1275), filla del rei Enric III d'Anglaterra, que li va aportar en dot el Comtat de Richmond. Van tenir sis fills:

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan II de Bretanya
  1. Genealogia de Joan II a Medieval Lands


Precedit per:
Joan I el Roig
Duc de Bretanya
Escut de Bretanya

1286-1305
Succeït per:
Artur II
  • Vegeu aquesta plantilla
Monarques de Bretanya
Primers reis
vers 818–913


Armes dels ducs de 1213 a 1316


Armes dels ducs de 1316 a 1514
Casa de Nantes
938–958
Alan II (938–952) · Drogó (952–958)  · Hoel I (960–981) · Guerech (981-988) · Alan III de Nantes (988-990)
Casa de Rennes
958–1072
Conan I (958–992) · Jofré I (992–1008) · Alan III (1008–1040) · Odó I (1008–1034) · Conan II (1040–1066) · Hawisa o Havoisa (1066–1072) · amb Hoel II (1066–1072)
Casa de Cornualla
1072–1156
Alan IV Fergent (1072–1112) · Conan III el Gros (1112–1148) · Berta de Bretanya (1148–1156) · amb Eudes o Odó II (1148–1156)  · Hoel III (pretendent)
Casa de Penthièvre
1156–1194
Conan IV el Negre (1156–1166) · Constància de Bretanya (1166–1201) · amb Jofré II (1181–1186)  · després Ranulf earl de Chester (1188–1196)  · després Guiu de Thouars (1199-1201)
Casa dels Plantagenet
1196–1203
Artur I (1196–1203) · amb Constància de Bretanya (1196–1201)
Casa de Thouars
1203–1221
Alix (1203-1221) · amb Guiu de Thouars (1203-1213) · després Pere I Mauclerc (1213-1221)
Casa de Dreux
1221–1364
Joan I el Roig (1221-1286) · amb Pere I Mauclerc (1213-1221)  · Joan II (1286–1305) · Artur II (1305–1312) · Joan III (1312–1341) · Joana (1341–1364) · amb Carles I (1341–1364)
Casa de Montfort
1341/65–1514
Joan de Montfort (a vegades Joan IV de Bretanya) (1341-1345) · Joan (IV o V) el Conqueridor o el Valent (1345/65-1399) · Joan V o VI l'Anglòfil, el Savi o el Prudent (1399–1442)  · Francesc I (1442–1450) · Pere II (1450–1457) · Artur III (1457–1458) · Francesc II (1458–1488)  · Anna (1488–1514) · amb Carles II (1491–1498),  · després Lluís I (1499–1514)
Casa de Valois
1514–1547
Clàudia (1514–1524) · amb Francesc I de França (consort 1514–1524)  · Francesc III (1524–1536) · Enric (1536–1547)
títol de cortesia
des del 1547
Lluís de França (1704-1705)  · Lluís de Bretanya (1707–1712) · Francesc de Borbó (1973–1984)