Ilià Métxnikov
Nom original | (ru) Илья Ильич Мечников |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 3 maig 1845 (Julià) Ivanivka (Ucraïna) (en) |
Mort | 2 juliol 1916 (Julià) (71 anys) París |
Causa de mort | infart de miocardi |
Sepultura | París |
Nacionalitat | Rússia |
Religió | Ateisme |
Formació | Universitat de Göttingen faculté de physique et mathématique de l'université impériale de Kharkov (fr) |
Director de tesi | Leon Cienkowski i Louis Pasteur |
Activitat | |
Camp de treball | Immunologia, microbiologia, gerontologia, patologia, embriologia i sistema immunitari |
Ocupació | microbiologia |
Ocupador | Universitat d'Odessa Institut Pasteur Universitat Imperial de Sant Petersburg Universitat Imperial Novorossiysk |
Membre de | Acadèmia de les Ciències de Torí (1910–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Royal Society |
Alumnes | Danylo Zabolotny (en) , Nikolai Gamaleia, Waldemar Haffkine, Jakov Bardakh (ast) , Lev Tarassevitch (en) , Savchenko Ivan Grigorovich (en) i Alexandre Besredka |
Obra | |
Estudiant doctoral | Jules Bordet, Waldemar Haffkine, Alexandre Besredka, Eugène Wollman, Józef Nusbaum-Hilarowicz (en) i Lev Tarassevitch (en) |
Abrev. botànica | Metschn. |
Família | |
Cònjuge | Olga Belokopytova |
Pares | Ilya Ivanovich Mechnikov i Emilia Barto Mechnikov |
Germans | Ivan Ilyich Mechnikov Léon Metchnikoff |
Premis Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1908 | |
Ilià Ilitx Métxnikov o Élie Metchnikoff segons la grafia francesa (en rus Илья Ильич Мечников, transcrit: Ilià Ilitx Métxnikov; en ucraïnès Ілля Ілліч Мечніков, transcrit: Il·lià Il·litx Mètxnikov) (Khàrkiv, Imperi Rus, 1845 - París, França, 1916) fou un microbiòleg i professor universitari rus guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1908.
Biografia
Va néixer el 16 de maig de 1845 a la província de Khàrkiv, situada en aquells moments a l'imperi Rus però que avui dia forma part d'Ucraïna. Va estudiar ciències naturals i zoologia a les universitats de Khàrkiv i Würzburg. El 1870 va ser nomenat professor de zoologia de la Universitat d'Odessa, càrrec que va abandonar el 1882 per a dedicar-se a investigar en bacteriologia i patologia. Després de dirigir l'Institut Bacteriològic d'Odessa entre 1886 i 1888, es va traslladar a l'Institut Pasteur de París, d'on fou sotsdirector l'any 1895.
Morí el 16 de juliol de 1916 a la seva residència de París.
Recerca científica
Interessat en l'estudi dels microbis i especialment en el sistema immunitari, el 1884 va formular la "teoria fagocítica de la immunitat", on explicava la capacitat del cos humà per a resistir i vèncer les malalties infeccioses. Però els seus estudis més importants estan relacionats amb la sífilis, estudis que van permetre posteriorment a Paul Ehrlich descobrir un tractament eficaç contra aquesta malaltia. Va ser l'introductor de l'ocupació dels ferments làctics en terapèutica per modificar la fermentació pútrida a l'intestí: va demostrar els efectes beneficiosos del iogurt en la dieta i per a la regeneració de la flora intestinal.[1]
El 1908 va compartir amb Paul Ehrlich el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el sistema immunitari.
Referències
- ↑ «Danone, de Barcelona al món» (en castellà), 29-10-2018. Arxivat de l'original el 2019-04-23. [Consulta: 23 abril 2019].
Enllaços externs
- «Ilià Métxnikov» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- (anglès) Vikhanski, Luba. Immunity: How Elie Metchnikoff Changed the Course of Modern Medicine. Chicago Review Press. A new biography, including material from a long-hidden secret archive of Metchnikoff's documents and personal letters., 2016. Arxivat 2019-08-01 a Wayback Machine.