Heinrich Weber

No s'ha de confondre amb el també matemàtic contemporani Heinrich Friedrich Weber.

Heinrich Weber

Biografia
Naixement	5 març 1842 Heidelberg (Alemanya)
Mort	17 maig 1913 (71 anys) Estrasburg (França)
Formació	Universitat de Göttingen Universitat de Leipzig Universitat de Heidelberg Universitat de Königsberg
Tesi acadèmica	No se li va requerir tesi (1863)
Director de tesi	Ludwig Otto Hesse
Es coneix per	Teoria de grups
Activitat
Camp de treball	Àlgebra i teoria de nombres
Lloc de treball	Zúric Marburg Berlín
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Tècnica de Berlín Universitat de Marburg Universitat de Zúric Universitat de Göttingen Universitat de Heidelberg Universitat Humboldt de Berlín ETH Zürich
Membre de	Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències
Alumnes	David Hilbert Hermann Minkowski
Influències	Carl Gustav Jacob Jacobi
Obra
Estudiant doctoral	Friedrich Wilhelm Levi, Heinrich Brandt, Edward Huntington, Louis Karpinski, Erich Trefftz, Josef Wellstein, Eduard Rose (en) , Alexander Weill (en) , Daniel Bauer (en) , Wanda Braun (en) , Fritz Gläser (en) , Peter Meyer (en) , Hermann Bresslau (en) , Adolf Friedrich Wilhelm Magener (en) , Oskar Stampfli (en) , Yakov Shatunovskii (en) , Meyer Fainberg (en) , Hermann Schumacher (en) , Marcel Ruthinger (en) , Robert Wilhelm Hupperz (en) , Leo Alterauge (en) , Maximilian Adolf Enders (en) , Hermann Büchel (en) , Karl Piel (en) , Leonhard Vockerodt (en) i Walter Gröbli
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 779]
Família
Cònjuge	Emilie Dittenberger
Fills	Rudolf Heinrich Weber
Pare	Georg Weber
Germans	Friedrich Weber

Heinrich Martin Georg Friedrich Weber, o més comunament Heinrich Weber (1842-1913) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus treballs en àlgebra i teoria de grups.

El pare d'Heinrich Weber, George Weber, era un historiador,^[1] director d'un institut de secundària de Heidelberg i el va encoratjar a seguir una carrera acadèmica. El seu gust per le matemàtiques ja va començar al Gymnasium (institut de secundària) on va tenir com a professor Arthur Arneth, autor d'una història de les matemàtiques. El 1860 va ingressar a la universitat de Heidelberg per estudiar matemàtiques i física. Després d'una estança a la universitat de Leipzig, es va doctorar a Heidelberg el 1863 sota la direcció d'Otto Hesse i va obtenir la seva habilitació acadèmica a la universitat de Königsberg el 1866.^[2]

Com a professor, va seguir una carrera que el va portar per moltes universitats: de 1866 a 1870 va ser professor a Königsberg, de 1870 a 1875 al Politècnic de Zuric, de 1875 a 1883 va retornar a Königsberg (on va ser professor de Hilbert i Minkowski), el curs 1883-1884 va estar al Institut Tècnic de Charlottenburg, de 1884 a 1892 va donar classes a la universitat de Marburg (de la qual va ser rector el curs 1890-91), de 1892 a 1895 va ser professor a la universitat de Göttingen i, finalment, el 1895, va anar a la universitat d'Estrasburg en la que va romandre fins a la seva mort el 1913^[3] i de la qual va ser rector el 1900-1901. Això el converteix en el matemàtic alemany del segle xix que va treballar en més universitats diferents.^[4]

Dins de la seva carrera acadèmica, també cal destacar que va ser president de la Societat Matemàtica d'Alemanya (1895 i 1904), president del Congrés Internacional de Matemàtics de Heidelberg (1904) i editor de la revista Mathematische Annalen des de 1893. Va rebre doctorats honorífics de les universitats d'Oslo i Heidelberg i va ser membre de les acadèmies de ciències de Göttingen, Berlín, Múnic, Estocolm, Uppsala i dei Lincei.^[5]

Les aportacions de Weber són fonamentals: des del seu article amb Richard Dedekind (1882) que pot ser considerat l'acte fundador de la moderna geometria algebraica,^[6] fins al seu monumental tractat d'àlgebra en tres volums (1894-1908) que conduirà al ben conegut tractat de van der Waerden de 1930-1931.^[7][8]. És ell qui introdueix la noció abstracta de grup en el segon volum del seu tractat.^[9] Va tenir un paper important en la recerca de la resolució del dotzè problema de Hilbert^[10] i va liderar l'edició de les obres de Riemann.^[11]

La llista de publicacions de Weber és llarguíssima (unes 86 obres),^[12] a continuació es mostren les més notables.

• Zur theorie der Singulären Lösungen partieller Differentialgleichungen Erster Ordnung. Leipzig, 1866.
• Neuer Beweis des Abelschen Theorems vom Geschlecht drei. Mathematische Annalen Vol. 8 (1874) p=49-53.
• Theorie der Abelschen Functionen. Berlín, 1876.
• Amb Richard Dedekind: Theorie der algebraischen Functionen einer Veränderlichen. J. Reine Angew. Math. Vol. 92 (1882) p=181–290
• Elliptische Functionen und algebraische Zahlen. Braunschweig 1891
• Encyklopädie der Elementar-Mathematik. Ein Handbuch für Lehrer und Studierende. Leipzig 1903/07, (Vol. 1, Vol. 2, Vol. 3)
• Edició de Bernhard Riemann (parcialment basada en els seus apunts de classe): Die partiellen Differential-Gleichungen der mathematischen Physik. Braunschweig 1900-01.
• Lehrbuch der Algebra (Volum 1). Braunschweig 1894.
• Lehrbuch der Algebra (Volum 2). Braunschweig 1896.
• Lehrbuch der Algebra (Volum 3). Braunschweig 1908. El tercer volum és una versió expendida de Elliptische Functionen und algebraische Zahlen.
• Kleines Lehrbuch der Algebra. Braunschweig 1921.

• Corry, Leo. Modern Algebra and the Rise of Mathematical Structures (en (anglès)). Birkhäuser, 2004. ISBN 978-3-7643-7002-2. 
• Corry, Leo. «1895-1896 Heinrich Weber: Lehrbuch der Algebra». A: Ivor Grattan-Guinness (ed.). Landmark Writings in Western Mathematics 1640-1940 (en (anglès)). Elsevier, 2005, p. 690-699. ISBN 0-444-50871-6. 
• Frei, Günther. «Heinrich Weber and the Emergence of Class Field Theory». A: David E. Rowe, John McCleary (eds.). The History of Modern Mathematics: Ideas and Their Reception (en (anglès)). Academic Press, 1989, p. 425-450. ISBN 0-12-599661-6. 
• Schappacher, Norbert; Volkert, Klaus «Heinrich Weber : un mathématicien à Strasbourg, 1895-1913» (en (francès)). L'Ouvert, Num. 89, 1997, pàg. 1-18. ISSN: 0290-0068.
• Schappacher, Norbert «On the History of Hilbert's Twelfth Problem» (en (anglès)). Séminaires et Congrès, Num. 3, 1998, pàg. 243-273. ISSN: 1285-2783.

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Heinrich Weber» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Schoeneberg, Bruno. «Weber, Heinrich». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 21 octubre 2017].