Gluvia dorsalis
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Arachnida |
| Ordre | Solifugae |
| Família | Daesiidae |
| Gènere | Gluvia |
| Espècie | Gluvia dorsalis (Latreille, 1817) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Galeodes dorsalis |
Gluvia dorsalis és una espècie d'aràcnid de l'ordre Solifugae ("aranyes camell") de la família Daesiidae. Se'ls pot trobar en zones àrides de la Península Ibèrica (Espanya i Portugal).
Característiques
El seu cos mesura uns 3 cm de longitud. Són de color vermellós amb l'abdomen més fosc i posseeixen quatre parells de potes i dos pedipalps molt desenvolupats; els seus quelícers són també molt grans, de tipus tisora. Tenen un parell d'ulls simples dorsals.[1]
Història natural
Gluvia dorsalis es troba a les terres baixes de tota la Península Ibèrica, prefereix hàbitats oberts, com a prades o similars, amb poca pluja d'estiu. L'espècie és activa en la superfície del maig fins a principis de novembre. És un depredador nocturn que s'alimenta principalment de formigues i aranyes. No obstant això, en condicions de laboratori, els espècimens capturen i consumeixen una varietat d'artròpodes. G. dorsalis sembla amagar-se en els caus subterranis només quan muda, hiberna o pon ous. La reproducció es produeix a principis de l'estiu, i les femelles usualment produeixen un únic paquet d'ous que conté, una mitjana de 84 ous, i mor poc després. G. dorsalis és una espècie biennal (viu 2 anys).[2]
Referències
