Gil·lespita
Gil·lespita | |
---|---|
Fórmula química | BaFe2+Si₄O10 |
Epònim | Frank Gillespie of Richardson (en) |
Localitat tipus | Dry Delta, Serralada d'Alaska, Alaska, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EA.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EA.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.01a |
Dana | 71.2.3.2 |
Heys | 14.7.7 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 7,49 Å; c = 16,05 Å; |
Duresa | 4 |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,621 nε = 1,619 |
Birefringència | δ = 0,002 |
Impureses comunes | Al, Mn |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Símbol | Gls |
Referències | [1] |
La gil·lespita[2][3] o gillespita[4] és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la gil·lespita. Rep el nom en honor del senyor Frank Gillespie de Richardson, Alaska, qui va recollir l'exemplar tipus en una morrena.
Característiques
La gil·lespita és un silicat de fórmula química BaFe2+Si₄O10. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gil·lespita pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaïta, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiïta, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), okenita, nekoïta, cavansita, pentagonita, penkvilksita, tumchaïta, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.
Formació i jaciments
Va ser descoberta a Dry Delta, a la serralada d'Alaska (Alaska, Estats Units). També ha estat descrita en altres indrets de Califòrnia (Estats Units), Canadà i Mèxic.