Gerhard Herzberg
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 desembre 1904 Hamburg (Alemanya) |
Mort | 3 març 1999 (94 anys) Ottawa (Canadà) |
4t Chancellor of Carleton University (en) Universitat de Carleton | |
1973 – 1980 ← Lester Bowles Pearson – Robert Gordon Robertson → | |
Dades personals | |
Residència | Darmstadt (–segle XX) |
Religió | Agnosticisme |
Formació | Universitat de Göttingen Universitat Tècnica de Darmstadt Johanneum, Hamburg |
Director de tesi | Hans Rau |
Activitat | |
Camp de treball | Química física, física, química, espectroscòpia atòmica i molecular spectroscopy (en) |
Ocupació | astrònom, químic, físic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat Tècnica de Darmstadt Universitat de Göttingen Consell Nacional de Recerca del Canadà Universitat de Saskatchewan Universitat de Bristol Universitat Cornell Universitat de Chicago Observatori Yerkes |
Membre de | Board of Governors of Carleton University (en) (1973–1980) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1968–) Royal Society (1951–) Acadèmia internacional de ciència quàntica molecular Acadèmia de Ciències d'Hongria Royal Society del Canadà Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències |
Família | |
Cònjuge | Luise Hedwig Herzberg |
Premis
|
Gerhard Herzberg (Hamburg, Alemanya, 1904 - Ottawa, Canadà, 1999) fou un físic, químic i professor universitari canadenc, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1971.
Biografia
Va néixer el 25 de desembre de 1904 a la ciutat alemanya d'Hamburg]. Va estudiar física i química a l'Institut Tecnològic de Darmstadt on es llicencià el 1928 en fisicoquímica. El 1930 realitzà el seu doctorat a la Universitat de Göttingen, sota la supervisió de James Franck i Max Born, i a la Universitat de Bristol, sota la supervisió de John Lennard-Jones.
El 1930 fou nomenat professor assistent de física a l'Institut Tecnològic de Darmstadt, càrrec que hagué d'abandonar el 1935 davant les pressions del règim nazi alemany a causa del seu matrimoni amb la física Luise Oettinger, d'origen jueu. Aquell any acceptà el càrrec de professor visitant a la Universitat de Saskatchewan al Canadà, país on establí la seva residència i d'on obtingué la ciutadania el 1945. Entre 1945 i 1948 fou professor a la Universitat de Chicago.
Herzberg morí el 3 de març de 1999 a la seva residència d'Ottawa.
Recerca científica
Interessat en la recerca d'espectroscòpia molecular, durant la seva estada al Canadà va determinar l'estructura molecular de les molècules diatòmiques i poliatòmiques, incloent els radicals lliures. Així mateix dugué a terme estudis sobre l'anàlisi química d'objectes astronòmics.
L'any 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus treballs sobre l'estructura electrònica i la geometria de les molècules, en especial dels radicals lliures.
Reconeixements
En honor seu s'anomenà l'asteroide (3316) Herzberg descobert el 6 de febrer de 1984 per l'astrònom Edward L. G. Bowell.
Enllaços externs
- «Gerhard Herzberg» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.