Freesia
Freesia alba | |
Planta | |
---|---|
Tipus de fruit | càpsula |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Iridaceae |
Gènere | Freesia Eckl. ex Klatt |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Exautor | Eckl. |
La frèsia (Freesia),[1][2] és un gènere de plantes bulboses de la família de les iridàcies. Comprèn aproximadament 15 espècies natives d'Àfrica (12 d'elles natives de la província del Cap, Sud-àfrica), totes elles amb corms d'1 a 2,5 cm de diàmetre. Típicament aquestes espècies vegeten durant l'hivern, floreixen en la primavera i romanen en repòs durant l'estació càlida.
Descripció
Són plantes herbàcies, de fulles ensiformes, aplanades i flors vistoses, fragants, disposades en espigues unilaterals. Les flors són hermafrodites i lleugerament irregulars. El perigoni està compost de 6 tèpals subiguals entre si, units, amb el tub perigonial una mica corbat i els lòbuls aovats, obtusos. Els estams són lliures. L'ovari és ínfer, trilocular, l'estil és filiforme, dividit en tres branques bífides. El fruit és una càpsula dehiscent per tres valves.
Taxonomia
El gènere va ser descrit per Eckl. ex-Klatt i publicat a Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[3]
Etimologia
Freesia nom genèric que va ser dedicat en honor del metge alemany Friedrich Heinrich Theodor Freese (1795-1876).
Espècies
Dins del gènere Freesia es reconeixen les 16 espècies següents:[4]
- Freesia andersoniae L.Bolus
- Freesia caryophyllacea (Burm.f.) N.E.Br.
- Freesia corymbosa (Burm.f.) N.E.Br.
- Freesia fergusoniae L.Bolus
- Freesia fucata J.C.Manning & Goldblatt
- Freesia grandiflora (Baker) Klatt
- Freesia laxa (Thunb.) Goldblatt & J.C.Manning
- Freesia leichtlinii Klatt
- Freesia marginata J.C.Manning & Goldblatt
- Freesia occidentalis L.Bolus
- Freesia praecox J.C.Manning & Goldblatt
- Freesia refracta (Jacq.) Klatt - Lliri de sant Josep, all de sant Josep, josepets, fargèlia, fragèlia, creixèlia[2]
- Freesia sparrmanii (Thunb.) N.E.Br.
- Freesia speciosa L.Bolus
- Freesia verrucosa (B.Vogel) Goldblatt & J.C.Manning
- Freesia viridis (Aiton) Goldblatt & J.C.Manning
Sinònims
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Freesia:[4]
- Anomatheca Ker Gawl.
- Nymanina Kuntze
Conreu
La popular freesia dels jardins i de flor tallada és Freesia × hybrida, un híbrid complex basat en hibridacions interespecífiques entre Freesia refracta, Freesia leictlinii, Freesia corymbosa i altres espècies del gènere, de la qual s'han obtingut centenars de cultivars comercials. Les cultivars modernes són tetraploides i exhibeixen flors simples o dobles, de colors brillants (blanc pur, groc, rosa, taronja, vermell i blau), tot i que la fragància en elles és menys intensa que en les espècies originals.
Referències
- ↑ «frèsia». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 9 març 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «frèsia». Termcat Centre de terminologia. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Freesia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 7 abril 2015].
- ↑ 4,0 4,1 «Freesia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 27 juny 2023].
Bibliografia
- Goldblatt, P. (1982) Systematics of Freesia Klatt (Iridaceae) J. South African Bot. 48:39-93.
- Peter Goldblatt, John C. Manning.archi Phylogeny of the African Genera Anomatheca and Freesia (Iridaceae: Ixioideae), and a New Genus Xenoscapa. Systematic Botany, Vol. 20, No. 2 (Apr. - Jun., 1995), pp. 161-178.
- Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires.
Enllaços externs
- Freesia a Bulbsociety Arxivat 2007-04-05 a Wayback Machine.
- PlantZAfrica: Freesia alba Arxivat 2006-06-21 a Wayback Machine.