Ernest Picard
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 desembre 1821 París |
Mort | 13 maig 1877 (55 anys) París |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 8 Grave of Picard's family (en) |
Senador inamovible | |
10 desembre 1875 – 13 maig 1877 | |
Ministre de l'Interior de França | |
19 febrer 1871 – 5 juny 1871 ← Emmanuel Aragó – Félix Lambrecht → Membre del gabinet: Cabinet Dufaure I (en) | |
Député à l'Assemblée nationale (fr) | |
8 febrer 1871 – 7 març 1876 Circumscripció electoral: Mosa Electe a: 1871 French legislative election (en) | |
Ambaixador de França a Bèlgica | |
1871 – 1873 | |
Ministre de finances de França | |
4 setembre 1870 – 19 febrer 1871 ← Pierre Magne – Louis Buffet → Membre del gabinet: Govern de Defensa Nacional | |
Deputy of the Corps législatif (en) | |
6 juny 1869 – 4 setembre 1870 Legislatura: quarta legislatura del Corps Législatif Circumscripció electoral: Erau Electe a: 1869 French legislative election (en) | |
Deputy of the Corps législatif (en) | |
31 maig 1863 – 27 abril 1869 Legislatura: tercera legislatura del Corps Législatif Circumscripció electoral: Sena Electe a: 1863 French legislative election (en) | |
Deputy of the Corps législatif (en) | |
9 maig 1858 – 4 novembre 1863 Legislatura: segona legislatura del Corps Législatif Circumscripció electoral: Sena Electe a: élection législative partielle de 1858 dans la Seine (fr) | |
Dades personals | |
Formació | Collège Stanislas |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | polític, advocat |
Família | |
Fills | Paul Ernest Picard |
Germans | Arthur Eugène Picard d'Ambésys |
Ernest Picard (París, 24 de desembre de 1821 - París, 13 de maig de 1877) fou un advocat i polític francès.
Biografia
Advocat al tribunal de París, Ernest Picard es fa ràpidament una clientela important gràcies a la seva facilitat de paraula a les audiències. És escollit diputat del Sena el 1858 i s'entesta, en els seus discursos, a tractar especialment les preguntes de finances i administratives. Anomenat «l'espiritual diputat del Sena», destaca a l'Assemblea pel seu verb.
Escollit de nou el 1863, s'eleva amb força contra l'annexió dels afores de París i condueix ardents campanyes contra el prefecte Haussmann. Escollit de nou el 1869 al Sena i a l'Hérault, opta per aquest departament per tal de reservar l'elecció a París a un membre de l'oposició. Esdevé a l'Assemblea el cap de l'«esquerra oberta», admetent la possibilitat d'adaptar-se al Segon Imperi, però vota contra la declaració de la guerra a Prússia.
Esdevingut, el 4 de setembre de 1870, membre del govern de defensa nacional i ministre de finances, contrasigna l'abolició de l'impost del segell sobre els diaris tot aixecant-se contra les mesures que graven les finances. El 25 de gener de 1871, acompanya Jules Favre a Versalles per tractar de la capitulació de cara a Bismarck, després negocia amb els banquers parisencs els 200 milions de la contribució de guerra reclamada pel canceller prussià.
A l'escrutini de 1871 per a l'Assemblea nacional, fracassa a París, però és escollit a Seine-et-Oise i a Meuse. Opta per Meuse, va a Bordeus i lliura la seva dimissió de ministre, però és de seguida cridat per Thiers per prendre la cartera d'interior al nou gabinet. Picard procedeix a una revisió prefectoral important i pren part activa a les mesures contra la Comuna de París i contra els aixecaments de diverses ciutats de província. Atacat pels republicans i pels monàrquics, ha de dimitir després de la desfeta de la Comuna. Thiers li proposa de fer-se governador del Banc de França, però Picard prefereix el lloc d'ambaixador a Brussel·les. L'Assemblea l'anomena senador inamovible el 1875.