Enicur ocel·lat
Enicurus maculatus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 41 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 3,5 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22710141 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Muscicapidae |
| Gènere | Enicurus |
| Espècie | Enicurus maculatus Vigors, 1831 |
| Distribució | |
| Endèmic de | parc nacional de Neora Valley, Santuari de vida salvatge de Mahananda, Parc nacional de Singalila, Santuari de Varsey Rhododendron, Dzuluk, santuari Fambong Lho, Lachen, Okhrey, Pelling, santuari Shingba Rhododendron, Yuksom, Dzuleke, Khonoma Nature Conservation and Tragopan Sanctuary, reserva forestal de Garbhanga, Reiek, Santuari Kamlang, Eaglenest Wildlife Sanctuary, Santuari de vida salvatge de Mehao, muntanyes Mishmi, parc nacional de Namdapha, reserva comunitària Singchung Bugun, Sela Pass i reserva de tigres de Pakhui |
L'enicur ocel·lat[1] (Enicurus maculatus) és una espècie d'ocell de la família dels muscicàpids (Muscicapidae).[2] Es troba present a Afganistan, Bhutan, Xina Índia, Myanmar, Nepal, Pakistan i Vietnam. Sol frequentar les zones humides i els cursos d'aigua en boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits de l'estatge montà i de les terres baixes. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[3]
Referències
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enicur ocel·lat
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «enicur ocel·lat». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 6 maig 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 705. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Spotted Forktail. Enicurus maculatus» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 5 maig 2022].