Eduardo Callejo de la Cuesta

Eduardo Callejo de la Cuesta

Biografia
Naixement	21 setembre 1875 Madrid
Mort	21 gener 1950 (74 anys) Madrid
Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts
3 de novembre de 1928 – 30 de gener de 1930
← Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó Joaquim Salvatella i Gibert →
Procurador en Corts
16 de març de 1943 – 21 de gener de 1950
← - José Ibáñez Martín →
Dades personals
Formació	Universitat de Valladolid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Ocupador	Universitat de Valladolid
Partit	Partit Conservador
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Comissió General de Codificació
Premis Gran Creu d'Isabel la Catòlica Orde Civil d'Alfons X el Savi Orde de Sant Ramon de Penyafort.
Llista Procurador a Corts 13 maig 1949 – 3 maig 1950 – José Ibáñez Martín → Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 12 maig 1946 – 11 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes Procurador a Corts 16 març 1943 – 1r maig 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) President del Consell d'Estat Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts Catedràtic d'universitat

Eduardo Callejo de la Cuesta (Madrid, 21 de setembre de 1875 - 21 de gener de 1950) fou un advocat i polític espanyol, va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts durant la dictadura del general Primo de Rivera i president del Consell d'Estat d'Espanya durant el franquisme.

Doctor en Dret per la Universitat de Valladolid, n'obtindrà la càtedra de Dret Natural el 1912.

Va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles arts entre el 3 de desembre de 1925 i el 31 de desembre de 1930 període en el qual va reformar tant l'ensenyament secundari com la superior.

En l'àmbit de l'ensenyament secundari, el 1926, va estructurar el batxillerat en dos nivells: Elemental i Superior, va reduir la seva durada a sis anys i va establir dues especialitats: Ciències i Lletres.^[1]

En l'àmbit superior, el 1928 mitjançant el conegut com a "Pla Callejo" introduí una reforma universitària que va concedir, entre altres mesures, certa independència respecte als estudis a cada centre universitari, es van establir assignatures obligatòries i optatives establint un sistema de titulació uniforme arreu del país i, la més conflictiva de totes, l'adequació de l'educació universitària estatal al sistema establert per les universitats privades gestionades per jesuïtes i agustins que van provocar un fort rebuig entre professors i estudiants, amb nombroses vagues i que va ser una de les causes que provocarien la caiguda del règim.

Després de la seva etapa ministerial, tornaria a la Universitat de Valladolid i amb l'adveniment de la dictadura del general Franco aconseguiria la càtedra de Filosofia del Dret, seria nomenat conseller permanent del Consell d'Estat aconseguit el 1945 la presidència d'aquest organisme.^[2]

Procurador en Corts designat pel Cap de l'Estat durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946).^[3] Repetí càrrec el 1946 i 1949 en qualitat de president del Consell d'Estat d'Espanya.

Càrrecs públics
Precedit per: Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó	Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 1925 - 1930	Succeït per: Joaquim Salvatella i Gibert