Dominique Fernandez
(2009) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 agost 1929 (95 anys) Neuilly-sur-Seine (França) |
21è Seient 25 de l'Académie française | |
8 març 2007 – ← Jean Bernard | |
Dades personals | |
Formació | École Normale Supérieure |
Activitat | |
Camp de treball | Activitat literària, assaig, prosa, crítica literària, crítica musical i ensenyament de llengua |
Ocupació | escriptor, autor, crític literari, crític musical, historiador de l'art, professor d'universitat, explorador, assagista |
Activitat | 1958 - |
Membre de | |
Gènere | Novel·la |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Patrick Barbier |
Família | |
Cònjuge | Diane de Margerie (1961–1971) |
Fills | Ramon Fernandez |
Pares | Ramon Fernandez i Liliane Tasca |
Premis
| |
Dominique Fernandez (Neuilly-sur-Seine, 25 d'agost de 1929) és un novel·lista, assagista i crític francès. Premi Goncourt de l'any 1982, Membre de l'Acadèmia Francesa.[1]
Biografia
Dominique Fernandez va néixer el 25 d'agost de 1929 a Neuilly sur Seine. Fill de Ramon Fernandez, celebre crític literàri, amic de Marcel Proust i André Gide.[2]
Va estudiar a l'Escola Normal Superior (ENS). Catedràtic d'italià (1955) i professor a l'Institut Francès de Nàpols (1957). Va obtenir el Doctorat en Lletres, amb la tesi "L'échec de Pavese" sobre Cesare Pavese.[3] Va fer de professor d'italià a la Universitat de Rennes (Haute-Bretagne).
A partir del 1958 va començar la seva carrera com a escriptor i crític literàri a " Quinzaine Littéraire", "L'Express" i més tard a "Nouvel Observateur"." [4]
Se'l considera com l'inventor de la "psicobiografia".[4]
Premis i distincions
- 1974: Premi Médicis, per "Porporino ou les Mystères de Naples"
- 1982: Premi Goncourt per "Dans la main de l'ange"
- 2007: Membre de l'Academia Feancesa, amb el sillò de Jean Bernard (num. 25).
- Oficial de la Legió d'Honor (França)
- Comandant de l'Orde nacional del Mèrit (França)
- Comandant de l'Orde de la Creu del Sud (Brasil)
- Oficial de l'Orde nacional del Merit (Romania)
Obres destacades
Dominique Fernandez es autor d'un nombre considerable d'obres, més de cinquanta, entre novel·les, assaig, llibres de viatge (Roma, Sant Petersburg, Sicília, Palerm, Praga, Síria, etc.) i llibres d'art, alguns d'ells amb fotografies de Ferrante Ferranti (Nàpols, Alger, Sibèria, Florència, etc.) [5]
El 1959 va publicar la seva primera novel·la : L'Écorce des pierres i durant molts anys va estar lligat a l'editorial Grasset.
- 1962: L'Aube
- 1968: L'échec de Pavese
- 1969: Lettres à Dora
- 1971: Les Enfants de Gogol
- 1972: L'arbre jusqu’aux racines
- 1974: Porporino ou les Mystères de Naples
- 1978: L'Étoile rose
- 1981: Signor Giovanni
- 1982: Dans la main de l'ange
- 1984: Le Banquet des anges
- 1986: L'Amour
- 1994: Le Dernier des Médicis
- 2001: L'Amour qui ose dire son nom
- 2008: Dictionnaire amoureux de l'Italie
- 2009: Ramon
- 2014: On a sauvé le monde
- 2015: Fragments d'exil
- 2015: Amants d'Apollon - L'homosexualité dans la culture
- 2017: La société du mystère
- 2018: Où les eaux se partagent
- 2018: Stendhal
- 2018: Venise
- 2019: Le peintre abandonné
- 2020: L'Italie Buissonnière
- 2021: L'homme de trop (Grasset, ISBN 9782246822660
- 2022: L'homme de trop,2 (Grasset) ISBN 9782246826804
- 2023: Le roman soviétique, un continent à découvrir (Grasset)
- 2024: Un jeune homme simple (Grasset)
Referències
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Fernandez, Dominique» (en francès). [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Dominique Fernandez» (en francès). [Consulta: gener 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Dominique Fernandez» (en francès). Academie française. [Consulta: gener 2019].
- ↑ Méjeam, Jean-Max. «Le nouveau Dominique Fernandez» (en francès), 28-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-09-24. [Consulta: gener 2019].