Diumenge

Per a altres significats, vegeu «Diumenge (pel·lícula)».
Diumenge per Paul Signac, 1890.

El diumenge és el setè dia de la setmana. És el setè i últim dia de la setmana,[1] tret d'alguns països com els Estats Units, el Canadà, part de l'Amèrica Llatina,[2] Portugal o el Brasil, on aquest és el dia d'inici de setmana.[3] En català s'abreuja com «dg.».[4][5] La norma internacional ISO 8601 considera que els diumenges tanquen la setmana amb el nombre 7.

El nom «diumenge» prové del llatí die dominicu, que va prendre un significat religiós amb Dominus dies o «dia del Senyor».[6] La pràctica cristiana de reunir-se per pregar el diumenge es remunta a l'època apostòlica i reemplaça el dissabte (sàbat), el dia observat pels jueus. El 337 dC, l'emperador Constantí va introduir la primera legislació civil que prohibia treballar en diumenge, amb l'objectiu de deixar lloc per a la pregària. Aquesta llei ha estat seguida posteriorment en molts països cristians i en la major part dels països occidentals fins a l'època actual, amb diverses restriccions per realitzar activitats en diumenge.

Per a les religions bíbliques, el diumenge és el primer dia de la setmana jueva i cristiana. Amb tota probabilitat, els primers cristians o natzarens ja es van reunir els diumenges per celebrar el culte i compartir l'Últim Sopar, i alguns van fer que sàbat i el diumenge cohabitessin.[7] Per als cristians, el diumenge és el dia de la resurrecció de Crist ("el dia del Senyor") així com el dia de Pentecosta.[8]

El primer decret del diumenge com a dia festiu i de repòs data del 7 de març de 321 quan l'emperador Constantí I el Gran el va convertir en el "Dia del Sol" com a homenatge al sol invicte.[9] Poc després, el 337 dC, l'emperador Constantí va introduir la primera legislació civil que prohibia treballar en diumenge, amb l'objectiu de deixar lloc per a la pregària.[10]

En posterioritat, aquesta llei de Constantí ha estat seguida en molts països cristians i en la major part dels països occidentals sent normal diverses restriccions per realitzar activitats en diumenge. Amb tot hi ha algunes confessions cristianes, com l'Església Adventista del Setè Dia, mantenen el dissabte com a festa setmanal principal.[11] Durant la Revolució industrial es va intentar eliminar el diumenge com a dia de descans, fins i tot l'enciclopèdia francesa del segle xix va definir el diumenge com un dia que s'ha de treballar per contribuir a l'enriquiment de tots. L'Estat Espanyol, va regular oficialment el diumenge com a dia festiu el 1904, seguint el model alemany que ja ho havia regulat el 1891.[12] França ho legislà el 1906.[13] · [14].

Etimologia i origen

Moneda de Costanti I el Gran, amb una representació del Sol Invictus i l'inscripció SOLI INVICTO COMITI, "al compagno (di Costantino), il Sole Invitto".

El nom de diumenge prové de dies dominica o dia del Senyor, perquè hi tingué lloc la resurrecció de Crist; ja a l’època apostòlica, era el dia de la reunió dels creients per celebrar la Paraula i per a la fracció del pa.[15][16]

La setmana de set dies es remunta al Baix Imperi Romà, ja que abans del segle III en tenia vuit. Per tant, l’Església cristiana va passar a anomenar el diumenge dies Dominicus, que vol dir “el dia del Senyor” (en contraposició al Sabbath jueu). Per això, el diumenge català, el castellà domingo, el francès dimanche i l’italià domenica honoren el déu cristià. Amb aquest canvi, el diumenge s’establí com a darrer dia de la setmana romana i, per això, en els esmentats països, la setmana comença el dilluns. En canvi, les llengües germàniques mantingueren una tradició romana, d’influència hel·lenística, on el nom de cada dia de la setmana feia referència al planeta que regia les primeres hores de cadascun. Diumenge era el dies Solis llatí, és a dir, “el dia del Sol”. I encara ara es manté en l’anglès Sunday i en l’alemany Sonntag que signifiquen literalment “dia del Sol” i, per això, els hi comença la setmana en diumenge.[17]

Nom de diumenge en altres idiomes

Aquests són alguns dels noms que rep el diumenge en diferents idiomes:


Idioma Nom Significat
Alemany
Anglès
Holandès
Suec
Japonès 		Sonntag
Sunday
Zondag
Söndag
日曜日 / Nichiyôbi 		Dia del Sol[6]
Català
Occità
Castellà
Francès
Italià
Portuguès
Romanès
Romanx
Rus 		Diumenge
Dimenge
Domingo
Dimanche
Domenica
Domingo
Duminică
Dumengia
Воскресенье 		Dia del Senyor[6]
Polonès
Ucraïnès
Belarús
Croat
Serbi
Eslové
Txec
Búlgar 		Niedziela
Недiля
Нядзеля
nedjelja
Nedelja
Nedelja
Neděle
Неделя 		Dia de no treballar
Basc Igande / Domeka Igandea: El dia de la lluna plena. El nom, significa ”Igan Handi”, que seria el punt més crescut de la lluna plena
Domeka: ”Dominicus dies”, ”dia del Senyor”
Hindi-Urdú इतवार-اتوار/Itvār

Referències

  1. ↑ «Which is the first day of the week? And which is week 1 of the year? (FAQ - Time)» (en anglès). UK National Physical Laboratory. Arxivat de l'original el 16 July 2016.
  2. ↑ Lyons, Gabrielle. «Sunday Vs Monday: Which day do you consider the start of the week?» (en anglès). Australian Broadcasting Corporation, 17-08-2019. [Consulta: 11 febrer 2021].
  3. ↑ S. Reig, Eugeni «Els dies de la setmana». Llengua nacional, II trimestre del 2010, núm. 71, pàg. 29-31 [Consulta: 5 gener 2023].
  4. ↑ 0141 reduim els dies de la setmana Arxivat 2016-02-25 a Wayback Machine. Optimot, Consultes lingüístiques.
  5. ↑ Abreviatures Arxivat 2015-06-02 a Wayback Machine., Societat d'Onomàstica
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Els dies de la setmana Arxivat 2023-01-05 a Wayback Machine. a «De mica en mica…», del Consorci per a la Normalització Lingüística
  7. ↑ Actes 20, 7 ; 1 Corinthiens 16, 2
  8. ↑ «Diumenge». Arquebisbat de Tarragona. [Consulta: 25 juny 2025].
  9. ↑ «El domingo, día de descanso» (en castellà). Canal Historia. AMC. Arxivat de l'original el 27/12/2022. [Consulta: adf].
  10. ↑ «Diumenge». Termcat. [Consulta: 25 juny 2024].
  11. ↑ «Diumenge». Termcat. [Consulta: 25 juny 2024].
  12. ↑ Costa, Roger «Per què diumenge és el dia de descans setmanal?». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  13. ↑ Sibylle Laurent. «Petite histoire du repos dominical, du "jour de culte" au "culte de la consommation"», 29 sept. 2017. [Consulta: 15 agost 2020].
  14. ↑ Jean-Yves Boulin & Laurent Lesnard, Les batailles du dimanche, p. 280, 2017, ISBN 978-2-13-065179-6
  15. ↑ «Diumenge». GDLC. [Consulta: 25 juny 2024].
  16. ↑ «Diumenge». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 25 juny 2024].
  17. ↑ Ortega Gonzàlez, Enric. «Els planetes i els dies de la setmana». Ab Origine Magazine, Curiositats(03 Novembre) [en línia].. [Consulta: 25 juny 2025].

Vegeu també

Viccionari

  • Vegeu aquesta plantilla