Dispensari Antituberculós
Aquest article tracta sobre el dispensari de la ciutat de Barcelona. Vegeu-ne altres significats a «Dispensari antituberculós de Reus». |
Josep Torres i Clavé
Joan Baptista Subirana i Subirana
41° 23′ 04″ N, 2° 09′ 54″ E / 41.38435°N,2.16505°E / 41.38435; 2.16505 |
El Dispensari Antituberculós és un edifici sanitari d'estil racionalista construït entre 1934 i 1938, situat en el barri del Raval de Barcelona. Està protegit com a bé cultural d'interès nacional, declarat el 1992.
Descripció
Al dispensari es resumeixen tots els postulats i esperances ideològics que fins aleshores els seus autors havien formulat a nivell teòric i desenvolupat aïlladament. S'hi combinen l'ús polèmic dels nous materials amb el respecte per la tradició constructiva. És una obra innovadora i moderna d'arquitectura hospitalària oficial que va plantejar ja uns paràmetres utilitzats en centres hospitalaris posteriors.[1]
Història
Dins del marc del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània), creat el 1930 com el grup del Sector Est del GATEPAC (Grupo de Artistas y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea) i per encàrrec del Departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana, l'any 1934 es projectà el Dispensari Central Antituberculós, obra de Josep Lluís Sert, Josep Torres i Clavé i Joan Baptista Subirana, en un intent de socialització hospitalària. Aquest dispensari s'inseria dins d'una campanya contra la tuberculosi i tenia un total respecte pels postulats racionalistes. L'estructura de l'edifici va respondre a una nova concepció de la medicina hospitalària i a una distribució dels espais més moderna.[1]
Referències
Enllaços externs
- «Dispensari Antituberculós». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Expedient de declaració del dispensari antituberculós com a Bé d'Interès Cultural
- Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Dispensari antituberculós, Barcelona