Constancio Gambel Aybar

Infotaula de personaConstancio Gambel Aybar
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
  Diputat al Congrés dels Diputats
18 de febrer de 1876 – 30 de desembre de 1878
← -
CircumscripcióLa Seu d'Urgell[1]
  Governador civil de Girona
15 de desembre de 1874 – 16 de gener de 1875
Narciso de la Hoz →

11 de febrer de 1875 – 24 de febrer de 1876
← Carles Barraquer
Mariano de Vergara Pérez de Aranda →
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
PartitPartit Constitucional

Constancio Gambel Aybar fou un militar i polític espanyol, diputat a les Corts Espanyoles i governador civil de Girona durant la restauració borbònica.

Fou comandant de l'exèrcit espanyol i el 1864 fou elegit diputat a les Corts Espanyoles pel districte de Barbastre per l'anomenat Sector Centralista. Durant la restauració borbònica ingressà al Partit Constitucional, amb el que fou elegit diputat per la Seu d'Urgell a les eleccions generals espanyoles de 1876. Prèviament havia estat governador civil de la província de Girona el 1874-1875, i posteriorment ho seria de la província d'Osca i de la província de Lugo (1881). El 1879 fou escollit senador per la província de Girona, però no arribà a prendre possessió del càrrec.[2]

Referències

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 
  2. Fitxa del Senat

Enllaços externs

  • Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine., p. 568
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)


Càrrecs públics
Precedit per:
Constantino Armesto Cobián
Carles Barraquer
Governador civil de Girona

1874-1875
1875-1876
Succeït per:
Narciso de la Hoz
Mariano de Vergara Pérez de Aranda
  • Vegeu aquesta plantilla
Diputats pel districte de la Seu d'Urgell (1876 - 1923)
Constancio Gambel Aybar (1876)  · José Porrúa y Moreno/Francesc Xavier Tort i Martorell (1879/1884)  · Isidre Boixader i Solana (1881/1886)  · Ramón Martínez Campos y Rivera (1891-1901)  · Ricardo Guillerna y de las Heras (1903)  · Joan Garriga i Massó (1905-1910)  · Eduard Aunós i Cau (1914)  · Vicente Sales Musoles (1916)  · Josep Maria Trias de Bes i Giró (1918-1919)  · Joan Sarradell i Farràs (1920-1923)