Consola de joc
Forma part de la sèrie: |
Videojocs |
---|
|
Desenvolupament
|
Una consola de joc o videoconsola és un dispositiu electrònic dissenyat per a jugar a videojocs o jocs electrònics. Generalment el dispositiu de sortida és un televisor o un monitor d'ordinador. El dispositiu d'entrada principal és un controlador.[1]
Els videojocs poden ser en cartutxs de plàstic que protegixen una placa amb xips en els quals s'emmagatzema el videojoc en si, o també en disquet, targetes, CD o DVD, aquests dos últims formats òptics d'emmagatzemament són els que definitivament pareixen haver-se imposat actualment en les anomenades consoles de sobretaula, si bé la tendència sembla a l'abandó del disc estàndard, dvd o cd, per a altres discs per tal de dificultar la pirateria, com el cas de GameCube. El 2002, el format cartutx s'utilitza bàsicament per a consoles portàtils, mentre que per a les consoles normals s'utilitzen els dos últims formats de disc.
Des de la setena generació, les tres empreses que es disputen el mercat de sobretaula són Microsoft, Nintendo i Sony.
Història
En la Indústria dels videojocs, les videoconsoles han estat classificades en diferents generacions. Aquesta classificació la determina el seu temps de llançament i la tecnologia existent. Les empreses fabricadores llancen una nova consola en determinat temps (que pot variar entre 5 o 6 anys). D'altra banda, algunes generacions estan assenyalades per un nombre determinat de bits, (de la segona generació fins a la sisena generació). Les primeres videoconsoles que van aparèixer en el mercat eren tots els models amb processador de 8 bits. A partir de la tercera generació alguns fabricants ja presentaven equipaments de 16 bits. A partir d'aquesta quantitat, van anar eixint les generacions següents de consoles. Una consola de generació superior no ha de posseir necessàriament un processador de bus de dades de més bits, al contrari de la creença popular que pensa que cada generació dobla el nombre de l'anterior, ja que la potència d'un processador és determinat no solament pel seu ample de bus sinó per la seva estructura i velocitat. En les videoconsoles de generació recent ja no solament importa la potència de la unitat CPU sinó també el processador digital GPU que és el processador encarregat del maneig de gràfics en la consola. Cada peça té una certa quantitat bits i velocitats. La primera videoconsola portàtil va ser la Game Boy l'any 1987.
Mercat
La sisena generació de consoles (també anomenada "l'era dels 128 bits") comença a final del segle xx. La primera consola d'aquesta generació va ser la Sega Dreamcast, llançada al Japó el 27 de novembre de 1998,[2] seguida per la que fou la més gran reeixida comercial: la Playstation 2 de Sony, apareguda l'any 2000.[3]
A mitjan 2008, tres empreses es disputaven el mercat de videoconsoles de sobretaula (Microsoft amb la seva Xbox 360, Nintendo amb la Wii i Sony amb la seva PlayStation 3). D'altra banda, en el mercat portàtil es disputaven majoritàriament dues empreses (Nintendo amb Nintendo DS i Sony amb la seva PlayStation Portable).
Cronologia
Llista de videoconsoles
A. | consola | |
---|---|---|
9a | 2020 | Xbox Series |
2020 | PlayStation 5 | |
2022 | Playdate | |
2022 | Steam Deck | |
8a | 2017 | Switch |
2013 | M.O.J.O. | |
2013 | PlayStation 4 | |
2013 | Ouya | |
2011 | PS Vita | |
2011 | 3DS | |
2013 | Xbox One | |
2012 | Wii U | |
7a | 2006 | Nintendo Wii |
2010 | OnLive | |
2010 | Pandora | |
2009 | Zeebo | |
2005 | Game Wave | |
2005 | PSP | |
2006 | EVO | |
2005 | GP2X | |
2004 | Nintendo DS | |
2007 | V.Smile Pro | |
2006 | PlayStation 3 | |
2006 | HyperScan | |
2005 | Gizmondo | |
2005 | Xbox 360 | |
6a | 2001 | GP32 |
2001 | GBA | |
2000 | PlayStation 2 | |
2000 | Nuon | |
2003 | N-Gage | |
2003 | Zodiac | |
2004 | V.Smile | |
2001 | GameCube | |
2002 | Xbox | |
1998 | Dreamcast | |
5a | 1999 | WonderSwan |
1998 | NG Pocket | |
1995 | Denshi Mangajuku | |
1994 | PC-FX | |
1994 | Playdia | |
1993 | 3DO | |
1994 | Sega Saturn | |
1994 | PlayStation | |
1995 | Virtual Boy | |
1995 | Casio Loopy | |
1996 | Nintendo 64 | |
1996 | Apple Pippin | |
1995 | Sega Nomad | |
1993 | Amiga CD32 | |
1993 | Atari Jaguar CD | |
1993 | Towns Marty | |
4a | 1991 | Philips CD-i |
1990 | SNES | |
1989 | NEC PC Engine SuperGrafx | |
1988 1989 1992 | Mega Drive | |
1987 | NEC PC Engine TurboGrafx-16 TurboGrafx (PAL) | |
1994 | NEC TurboExpress | |
1990 | Bit Corporation Gamate | |
1993 | Pioneer LaserActive | |
1992 | Watara Supervision | |
1989 | Atari Lynx | |
3a | 1983 1985 1987 | Nintendo Family Computer Nintendo Entertainment System Nintendo NES |
1985 | SG-1000 Mark III Sega Master System Master System II | |
1990 | Amstrad GX4000 | |
1990 | C64GS | |
1989 | View-Master Interactive Vision | |
1987 | WoW Action Max | |
1987 | XEGS | |
1986 | Atari 7800 | |
1983 | PV-1000 | |
2a | 1976 | VES / Fairchild Channel F |
1977 | Atari 2600 | |
1977 | Bally Astrocade | |
1977 | RCA Studio II | |
1978 1979 1982 1983 | Philips Videopac G7000 Magnavox Odyssey² Odyssey2 Philips Oddissey | |
1978 | OC-2000 | |
1978 | APF-M1000 | |
1979 | Intellivision | |
1979 | Microvision | |
1980 | Nintendo Game & Watch | |
1982 | Vectrex | |
1982 | ColecoVision | |
1982 | Atari 5200 | |
1982 1983 1986 | Bandai Arcadia Emerson Arcadia 2001 Hanimex HMG 2650 Home Arcade | |
1982 | VTech CreatiVision | |
1a | 1972 | Odyssey |
1975 | Binatone TV Master | |
1975 | Atari Pong Sears Tele-Games | |
1976 | Coleco Telstar | |
1976 | APF TV Fun | |
1977 | Color TV-Game |
1a generació (1972-1977)
- 1972 Magnavox
- 1977 Color TV-Game
2a generació (1976-1983)
- RCA Studio II
- 1979 Intellivision
- PV-1000
- View-Master
- 1990 GX4000
- 1990
- 1995 Casio Loopy
- Commodore 64 GS
- Amiga CD32
- 1993 Towns Marty
- GP2X
- Tapwave Zodiac
- Nokia N-Gage
- Nokia N-Gage QD
- Tiger Gizmondo
- Sony PSP
- Hyperscan
-
- Nuon
- Pandora
- Game Wave
- Zeebo
- Ouya
- 2010 2011
10a generació (?)
- 2024? Amico
Vegeu també
Referències
- ↑ «Videojuegos, las estrellas del confinamiento». Arxivat de l'original el 2020-09-27. [Consulta: 28 de septiembre 2020].
- ↑ Scullion, C. The Sega Mega Drive & Genesis Encyclopedia: Every Game Released for Sega's 16-bit Console. Pen & Sword Books Limited, 2021, p. 8. ISBN 978-1-5267-4662-7 [Consulta: 19 juny 2023].
- ↑ Kent, S.L.. The Ultimate History of Video Games, Volume 1: From Pong to Pokemon and Beyond . . . the Story Behind the Craze That Touched Our Lives and Changed the World. Crown, 2010, p. 804. ISBN 978-0-307-56087-2 [Consulta: 19 juny 2023].
Per a més informació
- Forster, Winnie. The Encyclopedia of Game Machines - Consoles, handheld & home computers 1972–2005. Gameplan, 2005. ISBN 978-3-00-015359-4. Arxivat 26 de maig 2005 a Wayback Machine.
Enllaços externs
Viccionari
- Warning Games.com (català) i (castellà)
- Briconsola (català) i (castellà)
- VaDeJocs (català)