Carlos Portaluppi
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Carlos Alejandro E. Portaluppi Menacho 8 juny 1967 (57 anys) Mercedes (Argentina) (en) |
Activitat | |
Ocupació | actor |
Activitat | 1984 - |
|
Carlos Portaluppi (Mercedes, 8 de juny de 1967) és un actor argentí. Va començar en papers secundaris, i va saltar a la fama interpretant a Dominicci, el farmacèutic que atenia el personatge de Leonor Manso a Vulnerables.[1] És reconegut per la seva participació en sèries com Vidas robadas (Martín Fierro d'Or 2008) i el seu paper com a "Morcilla" a El marginal (Martín Fierro d'Or 2017). El 2021 va ser premiat amb un Premi Konex al millor actor televisiu de l'última década a Argentina.[2]
Participacione
Teatre
- 1984: Nuestros hijos
- 1990: Los mutuos
- 1991: La guerra de los sexos
- 1991: Marea roja
- 1992: Angelina o el honor de un brigadier
- 1992: Bodas de sangre
- 1992: El jardín de los cerezos
- 1993/94: Ubu rey
- 1996: El relámpago
- 1996: La gaviota
- 1997: La visita de la anciana dama
- 1997: Monelle
- 1998: Calígula
- 1998: Hamlet
- 1998: Sueño de una noche de verano
- 1999: Extraña pareja
- 2000/2001: El humor después de los 30
- 2000: El miembro ausente
- 2001: La intangible
- 2001: Te llevo en la sangre
- 2002/03: De rigurosa etiqueta
- 2002: (H) Umoris Vermicellis
- 2003: Azul metalizado
- 2003/05: Beckett Argentinien (de Guillermo Ghio)
- 2004/05: La señorita de Tacna
- 2004/05: Nunca estuviste tan adorable
- 2006: Nunca estuviste tan adorable
- 2007: Antes muerto
- 2007: El pan del adiós
- 2007: La felicidad
- 2008: La felicidad
- 2012: Todos felices - Living, Comedor y Jardín- (d'Alan Ayckbourn)
- 2012/13: La historia del señor Sommer (de Guillermo Ghio)
- 2013: Emilia (de Claudio Tolcachir)
- 2013/15: Sinfonía y sus visitantes -Veu en off- (de Marcelo Serre)
- 2015: Bajo terapia (de Matías Del Federico)
- 2017: Invencibles
- 2018: Perfectos desconocidos (de Paolo Genovese, dirigida per Guillermo Francella)[3][4]
Cinema
Any | Títol | Paper | Director |
---|---|---|---|
1995 | Facundo, la sombra del tigre | Nicolás Sarquís | |
2000 | Ojos que no ven | Forense a la morgue | Beda Docampo Feijóo |
2001 | La fuga | Morguer a la facultat | Eduardo Mignogna |
2002 | Herencia | Raúl | Paula Hernández |
2004 | Ay, Juancito | Tucho | Héctor Olivera |
2004 | Dos ilusiones | Martín Lobo | |
2004 | Los fusiladitos | Rodolfo Walsh | Cecilia Miljiker |
2005 | Whisky Romeo Zulu | Gordo | Enrique Piñeyro |
2005 | Un año sin amor | Editor | Anahí Berneri |
2005 | Tiempo de valientes | Villegas | Damián Szifron |
2006 | Las manos | Padre Giacomino | Alejandro Doria |
2006 | Chile 672 | Cámara | Pablo Bardauil i Franco Verdoia |
2007 | ¿Quién dice que es fácil? | Esteban | Juan Taratuto |
2007 | Una novia errante | Germán | Ana Katz |
2007 | El pasado | Abogado Carmen | Héctor Babenco |
2007 | Encarnación | Osmar Núñez | Anahí Berneri |
2008 | Extranjera | Pare / Agamenón | Inés de Oliveira Cézar |
2009 | Homero Manzi, un poeta en la tormenta | Alicia | Eduardo Spagnuolo |
2009 | Horizontal/Vertical | El porter Pedro | Nicolás Tuozzo |
2009 | Alicia & John, el peronismo olvidado | John William Cooke | Carlos Castro |
2010 | Por tu culpa | Cap de Policia | Anahí Berneri |
2010 | Mis días con Gloria | Daniel Almafuerte | Juan José Jusid |
2011 | Verdades verdaderas | Abel | Nicolás Gil Lavedra |
2011 | Eva de la Argentina | Rodolfo Walsh | María Seoane |
2011 | El día que no nací | Florian Micoud Cossen | |
2012 | Industria argentina, la fábrica es para los que trabajan | Juan Ralde | Ricardo Díaz Iacoponi |
2012 | Masterplan | Perito | Diego Levy i Pablo Levy |
2016 | Hijos nuestros | Hugo | Juan Fernández Gebauer i Nicolás Suárez |
2017 | Corralón | Eduardo Pinto | |
2017 | Los que aman, odian | Comisario | Alejandro Maci |
2018 | Román | Eduardo Meneghelli | |
2018 | Eso que nos enamora | Laucha | Fernando Mordkowickz |
2019 | Lo habrás imaginado | Guille | Victoria Chaya Miranda |
2019 | Shalom Taiwán | Walter Tejblum | |
2021 | El perro que no calla | Luis | Ana Katz |
2022 | Argentina, 1985[5] | León Carlos Arslanián | Santiago Mitre |
Referències
- ↑ Modestia aparte
- ↑ Carlos Portaluppi al web de la Fundación Konex
- ↑ «Perfectos desconocidos». Arxivat de l'original el 28 de març de 2019. [Consulta: 21 maig 2019].
- ↑ «Mucho más que una voz en el teléfono», 30-03-2018.
- ↑ Carlos Portaluppi habló de sus dos recientes estrenos en cine: "Perros del viento" y "Argentina, 1985", cnnespanol.com, 17 de setembre de 2022
Enllaços externs
- Carlos Portaluppi a cinenacional.com