Capritx (música)

Per a altres significats, vegeu «Capritx».

Un capritx, derivat del mot italià capriccio, és una composició musical instrumental o vocal de forma lliure que en el període barroc s'identificà amb el ricercare i la fantasia.[1][2] Sobreentén la idea d'una obra que deliberadament no respecta les regles acadèmiques, sense nogensmenys abolir aquestes.

Capritxos destacats

  • Louis Aubert: Capritx, amb violí solista
  • Joan Just i Bertran: Capritx espanyol, un dels tres quadres simfònics (1960) acabat per Josep Maria Roma
  • Manuel de Falla y Matheu, Vals capritx (1900)
  • Hermann Graedener: Capritx, simfonietta per a orquestra
  • Ernest Guiraud: Capritx, per a violí i orquestra
  • Pietro Antonio Locatelli: 24 capritxos per a violí
  • Rudolf Mengelberg: Capritx per a piano i orquestra.
  • Niccolò Paganini, 24 Capritxos (1805)
  • Nikolai Rimski-Kórsakov: Capritx espanyol (1887)
  • Ferran Sor i Muntades: Capritx Op. 50
  • Max Reger: Dotze Valsos-Capritx per a piano a quatre mans, op. 9 (1892)
  • Piotr Ilitx Txaikovski: Capritx italià (1880), op. 45
  • Telmo Vela de Lafuente: Capritx en re, per a violí solista i Capritx espanyol per a violoncel i piano
  • Georg Vierling: Capritx
  • Ramon Vilanova i Barrera: Capritx per a gran orquestra
  • Dámaso Zabalza: El canto de las montañas, capritx de saló
  • Amilcare Zuelli: Scherzo i Elegie, capritxos simfònics

Vegeu també

  • Capritx (arquitectura)

Referències