Bernhard Schlink
(2018) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 juliol 1944 (80 anys) Bielefeld (Alemanya) |
Formació | Universitat de Heidelberg Kurfürst-Friedrich-Gymnasium (Heidelberg) (en) - ciència del dret Universitat Lliure de Berlín - ciència del dret Universitat de Friburg de Brisgòvia |
Director de tesi | Ernst-Wolfgang Böckenförde |
Activitat | |
Lloc de treball | Heidelberg Berlín Nova York Bonn Frankfurt del Main |
Ocupació | jurista, guionista, professor d'universitat, novel·lista, jutge, poeta advocat |
Activitat | 1988 - |
Ocupador | Escola de Dret Benjamin N. Cardozo (1994–2013) Universitat de Frankfurt (1991–1992) Universitat de Bonn (1982–1991) Universitat Humboldt de Berlín |
Partit | Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (1972–) |
Membre de | Centre PEN Alemany |
Gènere | Novel·la |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Pare | Edmund Schlink |
Germans | Wilhelm Schlink |
Premis
| |
Lloc web | schlink.rewi.hu-berlin.de |
|
Bernhard Schlink (Bielefeld, 6 de juliol de 1944) és un jurista i escriptor alemany. El 1998 va ser nomenat jutge en la cort constitucional de l'estat federal de Rin del Nord-Westfàlia i és professor d'història de la llei en Universitat Humboldt, Berlín, des de gener de 2006.[1]
La seva carrera com a escriptor va començar amb novel·les policíaques tenint com a protagonista un personatge anomenat «Selb» (joc de paraules amb «Jo Mateix»); la seva primera novel·la fou Der Andere. Una altra de les seves novel·les, El nus gordià, va guanyar el premi Glauser el 1989.[2] El 1995 va publicar El lector (Der Vorleser), una novel·la parcialment autobiogràfica sobre un adolescent que té un romanç amb una dona gran que desapareix sobtadament i després se la retroba sent estudiant d'advocacia en un judici als criminals de la Segona Guerra Mundial. El llibre es va convertir en un èxit de vendes a Alemanya i va ser traduït a 39 idiomes. Va guanyar el premi Hans Fallada, el premi Welt, el premi italià Grinzane Cavour, el premi francès Laure Bataillon i el premi Ehrengabe de la Düsseldorf Heinrich Heine Society.[3] L'any 2000 va publicar una col·lecció de contes titulada Set amors en fuga.
El 2008 el director britànic Stephen Daldry va realitzar una adaptació al cinema d'El lector.[4][5]
Bibliografia
- 1962 Der Andere
- 1987 Selbs Justiz (En Selb fa justícia) amb Walter Popp
- 1988 Die gordische Schleife (El nus gordià)
- 1992 Selbs Betrug (L'engany d'en Selb)
- 1995 Der Vorleser (El lector). Traduïda al català per Carme Gala Fernández i publicada per Edicions 62, 01/10/2009, col·lecció LaButxaca, ISBN 9788499300061
- 2000 Liebesfluchten (Set amors en fuga)
- 2001 Selbs Mord (L'assassinat d'en Selb)
- 2006 Die Heimkehr (El retorn)
- 2008 Das Wochenende (El cap de setmana)
- 2010 Sommerlügen - Geschichten
- 2011 Gedanken über das Schreiben - Heidelberger Poetikvorlesungen
- 2014 Die Frau auf der Treppe
- 2018: Olga
- 2020: Abschiedsfarben (Colors de comiat). Traduïda al català per Oriol Gil Sanchis i publicada per Univers Llibres, 13/01/2022, ISBN 9788418375262
- 2021: Die Enkelin
Referències
- ↑ «Bernhard Schlink | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2017].
- ↑ «Bernhard Schlink - Alchetron, The Free Social Encyclopedia» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2017].
- ↑ «El lector - Editorial Anagrama» (en castellà). Editorial Anagrama.
- ↑ «The Reader (El lector)» (en anglès). Film Affinity, 2008. [Consulta: 27 abril 2017].
- ↑ Hare, David «Truth and reconciliation» (en anglès). The Guardian, 12-12-2008. ISSN: 0261-3077.