Arthur Byron Coble
Biografia | |
---|---|
Naixement | 3 novembre 1878 Williamstown (Pennsilvània) |
Mort | 8 desembre 1966 (88 anys) Harrisburg (Pennsilvània) |
Formació | Universitat Johns Hopkins (1899–1902) Gettysburg College (1893–1899) |
Tesi acadèmica | The relation of the quartic curve to conics (1903 ) |
Director de tesi | Frank Morley |
Activitat | |
Camp de treball | Teoria de grups |
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (1918–1947) Universitat Johns Hopkins (1904–1918) Universitat de Missouri (1902–1903) Universitat de Chicago, professor visitant |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Josephine Chanler, Elizabeth Morgan Cooper, Frances Harshbarger, Jessie Marie Jacobs, Franz Edward Hohn (en) , Theodore Lake Bennett (en) , Ralph Lowell Calbert (en) , Roscoe Woods (en) , Robert Maurice Mathews (en) , Harold Lisle Black (en) , Clyde Mortimer Huber (en) , Gerald Everett Moore (en) , Carl Walther Strom (en) , Mildred Ellen Taylor (en) , Sherburne Frederick Barber (en) , Ellis Raymond Ott (en) , Brent Gillespie Clark (en) , Gerald Boone Huff (en) , Frank Cook Gentry (en) , C. Ronald Cassity (en) , Robert Weir Rempfer (en) , Charles Frederick Strobel (en) , William F. Atchison (en) , Janie Campbell Bell Lapsley (en) , Brooks J. Lockart (en) i Brooks Javins Lockhart (en) |
Família | |
Cònjuge | Abby Walker Adams Whitney |
Pares | Ruben Coble i Emma I. Haegy |
Arthur Byron Coble (Williamstown, 3 de novembre de 1878 - Harrisburg, 8 de desembre de 1966) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i obra
Coble va estudiar al Pennsylvania College, on va coincidir amb Luther Eisenhart, entre 1893 i 1899.[1] L'any següent es va matricular en el programa doctoral de la universitat Johns Hopkins, obtenint el doctorat l'any 1902, sota la direcció de Frank Morley.[2] Després d'un curs donant classes a la universitat de Missouri, va viatjar a Alemanya per ampliar estudis a les universitats de Greifswald i de Bonn.
En retornar al seu país, va ser professor de la universitat Johns Hopkins fins al 1918 en que va acceptar una plaça docent a la universitat d'Illinois a Urbana-Champaign en la qual va romandre fins a la seva jubilació el 1947.[2] Es va retirar a viure a Lykens (Pennsilvània) amb una malaltia de Parkinson qua anava progressant. El 1956, un accident de cotxe el va deixar invàlid.[3]
Coble va ser un personatge important i influent en el panorama matemàtic nord-americà:[4] Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, president de l'American Mathematical Society (1933-1934) i editor de diverses revistes matemàtiques americanes.
Coble va treballar en, sobre tot, en geometria algebraica, essent la seva principal obra Algebraic Geometry and Theta Functions (1928).[5] A més, va escriure una seixantena d'articles i monografies.[6]
Referències
- ↑ Glass, 2013, p. 563.
- ↑ 2,0 2,1 Mattuck, 1970, p. 693.
- ↑ Glass, 2013, p. 565.
- ↑ Halmos, 1985, p. 43.
- ↑ Glass, 2013, p. 564.
- ↑ Mattuck, 1970, p. 697-699.
Bibliografia
- Glass, Darren B. «Coble and Eisenhart: Two Gettysburgians Who Led Mathematics» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 60, Num. 5, 2013, pàg. 558-566. ISSN: 1088-9477.
- Halmos, Paul R. I Want to be a Mathematician (en anglès). Springer, 1985. ISBN 978-0-387-96470-6.
- Mattuck, Arthur «Arthur Byron Coble» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 76, 1970, pàg. 693-699. DOI: 10.1090/S0002-9904-1970-12509-5. ISSN: 0273-0979.
- Parshall, Karen Hunger; Rowe, David E. The Emergence of the American Mathematical Research Community, 1876-1900 (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-9004-2.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Arthur Byron Coble» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «22. Arthur Byron Coble». American Mathematical Society. [Consulta: 23 gener 2020]. (anglès)