Art cinètic

The Twister Star o Whirligig, de Lyman Whitaker.
L'Esfera Caracas (1974), obra de Jesús Rafael Soto instal·lat al seu emplaçament actual a Caracas el 1996.
Wings to the Heavens (2008), de David Ascalon. Obra en alumini, a Memphis, Tennessee, EUA.

L'art cinètic és un corrent d'art en què les obres tenen moviment o semblen tenir-ne.[1][2][3]

És una tendència de les pintures i les escultures contemporànies creades per produir una impressió de moviment. L'art cinètic i l'art òptic són corrents artístiques basades en l'estètica del moviment. Està principalment representat en el camp de l'escultura on un dels recursos són els components mòbils de les obres.[4]

L'art cinètic com a apel·latiu es va desenvolupar a partir de diverses fonts. L'art cinètic té els seus orígens en els artistes de l'Impressionisme de finals del segle xix, com Claude Monet, Edgar Degas i Édouard Manet , que van experimentar originalment amb l'accentuació del moviment de les figures humanes al llenç. Aquest triumvirat de pintors impressionistes buscava crear un art més realista que el dels seus contemporanis. Els retrats de ballarines i cavalls de carreres de Degas són exemples del que ell considerava «realisme fotogràfic»;[5] A finals del segle xix, artistes com Degas van sentir la necessitat de desafiar el moviment cap a la fotografia amb paisatges i retrats vívids i cadenciosos.

A principis de l'segle xx, alguns artistes es van acostar cada vegada més a l'adscripció del seu art al moviment dinàmic. Naum Gabo, un dels dos artistes als quals s'atribueix el nom d'aquest estil, va escriure sovint sobre la seva obra com a exemple de «ritme cinètic».[6] Des de la dècada del 1920 fins a la del 1960, l'estil de l'art cinètic va ser remodelat per altres artistes que van experimentar amb mòbils i noves formes d'escultura.

Característiques

  • L'art cinètic es basa en la recerca de moviment però en la majoria de les obres el moviment és real, no virtual.
  • Per realitzar l'obra l'artista es planteja i segueix una estructura rigorosament planificada.
  • La majoria de les obres cinètiques són tridimensionals, es desenganxen del plànol bidimensional.
  • Els recursos per crear moviment són gairebé infinits, tals com el vent, l'aigua, motors, llum, electromagnetisme.
  • Cerca la integració entre obra i espectador.

Tipus d'art cinètic

Existeixen diferents tipus d'obres cinètiques d'acord amb la manera que produeixi sensació de moviment:

  • Els estables: són aquelles obres els elements de les quals són fixos, disposats de tal manera que l'espectador hagi d'envoltar-los per percebre el moviment.
  • Els mòbils: són obres que produeixen un moviment real a causa de diferents causes, canviant la seva estructura constantment.
  • Els penetrables: generalment l'obra és un assemblatge en un espai real que requereix que l'espectador entri en ella per poder percebre-la a mesura que la recorre.

Referències

  1. ↑ «Art cinètic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Arte cinético - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 19 agost 2024].
  3. ↑ «cinetica, arte - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 21 agost 2024].
  4. ↑ «Arte cinético» (en espanyol europeu). [Consulta: 31 agost 2024].
  5. ↑ Leaper, Laura E. (2010-02-24), "Kinetic art in America", Oxford Art Online, Oxford University Press, DOI 10.1093/gao/9781884446054.article.t2085921
  6. ↑ Popper, Frank. Kinetics, 1968. 

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Art cinètic
  • Art Cinètic. Art òptic i cinètic a Espanya - Página Jimdo de comentart Arxivat 2015-07-04 a Wayback Machine.