Antoni Navarro i Grauger

Infotaula de personaAntoni Navarro i Grauger

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 setembre 1869 Modifica el valor a Wikidata
Vilaller (Alta Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 desembre 1936 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Barcelona
Activitat
OcupacióEclesiàstic i poeta
Premis

Antoni Navarro i Grauger (o Grangé)[1] (Vilaller, 12 de setembre de 1869 — Barcelona, 26 de desembre de 1936) fou eclesiàstic i poeta català.[2]

Va participar assíduament als Jocs Florals de Barcelona. Fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat Mestre en Gai Saber el 1922.

La seva poesia, d'estil popular unes vegades i d'altres artificiós, és centrada en la descripció de les terres pirinenques.

Fou assassinat a Barcelona per un grup d'anarquistes durant la persecució religiosa esdevinguda durant la Guerra Civil espanyola.

Obres

  • Pirinenques (1903)
  • La balada de l'hivern (1905)
  • Mossèn Jacinto Verdaguer i sa obra poètica (1908)
  • Cançons perdudes (1912)
  • Recitacions (1914)
  • De l'infinit (1922)
  • Medallons (1927)
  • Roses i Estels (1928)

Poemes presentats als Jocs Florals de Barcelona

  • La cançó de les Hores (1909) (1r accèssit a la Flor Natural)[3]
  • Idilis lluminosos (1911) (Premi de la Flor Natural)
  • Divinal Epitalami (1911) (Premi Extraordinari del Jurat)
  • Les hortes florides (1917)
  • La Verge bruna (1917 i 1922)
  • Cançó de Maig (1919)
  • Els Pobres de Crist (1920)
  • La Sardana del mar (1920)
  • Les virbadores (1921)
  • Flor del camí (1921)
  • El Poema de la Nit (1922)
  • Els pobres de Crist (1922)
  • La Missa dels pastors (1922)
  • Els camins sense camí (1922) (Premi de la Viola d'or i d'argent)
  • Quan les pomeres floriran (1922) (Premi de la Flor Natural)[4]
  • Rimes de l'enyorament (1923)
  • Rosa de tardor (1923)
  • Oracions (1924) (Premi de la Viola d'or i d'argent)
  • Englantina de set fulles (1924) (Premi de l'Englantina d'or)
  • Roses de Sant Joan (1924)
  • Rosa de neu (1924)
  • A una rosa de tardor (1924)
  • Sonata d'Abril (1931)
  • Processó rural (1932) (1r accèssit a la Viola d'or i d'argent)
  • La fira dels pessebres (1935) (Premi Dolors Monserdà)

Referències

  1. Macià, Xavier Els Marges, 131, tardor 2023, pàg. 28-52. ISSN: 0210-0452.
  2. «Antoni Navarro i Grauger». [Consulta: 9 gener 2024].
  3. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie II-Obres i Sèrie III-Pliques
  4. Cornudella Olivart, Joan «L'aportació de la cultura urgellenca a la Renaixença literària de Ponent». Urtx: revista cultural de l'Urgell, 11-01-2002, pàg. 237–244. ISSN: 2014-4857.

Bibliografia

  • Cornudella Olivart, Joan. «Una generació de junedencs sota el mestratge de Mossèn Anton Navarro (1901-1936)». Ilerda núm. 51, 1994, p. 129-136.

Enllaços externs

  • Pàgina web sobre Mossèn Anton Navarro creada per una alumna de 2n de batxillerat de l'Institut Josep Vallverdú de les Borges Blanques
  • Vegeu aquesta plantilla
1861: Víctor Balaguer  · 1862: Jeroni Rosselló  · 1863: Rubió i Ors  · 1866: Marià Aguiló  · 1867: Josep Lluís Pons  · 1868: Adolf Blanch  · 1869: Francesc Pelagi Briz  · 1871: Jaume Collell  · 1873: Tomàs Forteza  · 1874: Francesc d'Assís Ubach  · 1875: Serafí Pitarra  · 1877: Àngel Guimerà  · 1878: Damas Calvet  · 1880: Jacint Verdaguer  · 1883: Josep Franquesa  · 1885: Ramon Picó  · 1887: Terenci Thos  · 1890: Joaquim Riera  · 1892: Josep Martí Folguera  · 1896: Anicet de Pagès  · 1897: Frederic Rahola  · 1898: Francesc Badenes  · 1900: Guillem August Tell  · 1902: Miquel Costa  · 1903: Joan Maragall  · 1908: Apel·les Mestres  · 1909: Joan Alcover  · 1910: Llorenç Riber  · 1914: Folch i Torres  · 1926: Ramon Garriga  · 1931: Josep Maria de Sagarra  · 1936: Felip Graugés  · 1941: Domènec Perramon  · 1949: Mercè Rodoreda  · 1953: Agustí Bartra  · 1958: Joaquim Boixés  · 1959: Albert Manent  · 1961: Ventura Gassol  · Narcís Lunes  · 1963: Carles Pi  · 1967: Manuel de Pedrolo  · 1971: Ambrosi Carrion  · Albert Junyent 1973: Ramon Muntanyola  · 1974: Josep Lladó i Pascual  · 1975: Gabriel Mora  · 1978: Olga Xirinacs  · 1987: Lina Casanovas  · 1990: Gabriel Mora  · 1991: Anton Carrera  · 2006: Teresa Costa-Gramunt  · 2017: Eva Moreno
Registres d'autoritat
Bases d'informació
  • DLC (1)
  • GEC (1)