Amigogima

Infotaula de pel·lículaAmigogima
Fitxa
DireccióJosé María Nunes Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
José María Blanco
Susana García Díez
Martin Huber
Empar Roselló
ProduccióLluís Valentí Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé María Nunes Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGuillermo Muiños
FotografiaJoan Babiloni
Carlus Camps
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 juny 2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0291017 Filmaffinity: 839454 Modifica el valor a Wikidata

Amigogima (també transcrita com Amig@gima o AmigoGima) és una pel·lícula espanyola del 2002 dirigida pel director portuguès establert a Barcelona José María Nunes, autor també del guió. Es tracta d'una pel·lícula experimental i força personal, un viatge circular a la recerca de l'amic a qui Nunes exigeix, entre altres condicions, que mai murmuri ni tampoc cridi.[1][2] Ha estat doblada al català.[3]

Sinopsi

Un dia un home va llançar un crit perquè trobés un amic. Cada vegada regirava més i més la seva memòria per veure quanta i quina gent coneixia. Podria ser que els amics s'anessin quedant en l'oblit. I per ací es perdia, amb el rezel de no poder trobar als amics de la primera infantesa, o de la primera adolescència. En sentir-se nàufrag, llença un crit per buscar a l'amic, que bé podria ser un crit de socors. Una pel·lícula on l'espai es contrau i el temps s'expandeix.

Repartiment

  • José María Blanco
  • Susana García Díez
  • Martin Huber ... Mario
  • Empar Roselló

Premis

Referències

  1. Amigogima a Fotogramas
  2. José María Nunes: «En la actualidad se necesita más un cine de meditación», Última Hora, 30 de juny de 2002
  3. Amigogima a esadir.cat
  4. Els Premis Barcelona 2002 celebren la seva primera edició, laxarxa.cat, 19 de desembre de 2002

Enllaços externs

  • Amigogima al web de José María Nunes
  • Amigogima, Irrupción de la mirada y el grito per Francisco Javier Gómez Tarín.