Alan García Pérez
 (2010)  | |
| Nom original | (es) Alan García |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Alan Gabriel Ludwig García Pérez 23 maig 1949 Lima (Perú) |
| Mort | 17 abril 2019 (69 anys) Lima (Perú) |
| Causa de mort | suïcidi, tret al cap |
| 64è President de la República del Perú | |
| 28 juliol 2006 – 28 juliol 2011 ← Alejandro Toledo – Ollanta Humala → | |
| 61è President de la República del Perú | |
| 28 juliol 1985 – 28 juliol 1990 ← Fernando Belaúnde Terry – Alberto Fujimori → | |
| Membre de la cambra de diputats del Perú | |
| 27 juliol 1980 – 26 juliol 1985 Legislatura: Periodo parlamentario 1980-1985 del Congreso de la República del Perú (es)  Circumscripció electoral: Lima electoral district (en) Electe a: Elecciones parlamentarias de Perú de 1980 (es) | |
| Member of the Constituent Assembly of Peru (en) | |
| 28 juliol 1978 – 13 juliol 1979 Legislatura: Asamblea Constituyente de 1978 de Perú (es) Electe a: 1978 Peruvian Constituent Assembly election (en) | |
| Dades personals | |
| Residència | Lima |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid Universitat de la Sorbona Nova Universitat de París I Panteó-Sorbona Pontifícia Universitat Catòlica del Perú Universitat Nacional Major de San Marcos |
| Alçada | 190 cm |
| Activitat | |
| Camp de treball | Dret, sociologia i política |
| Ocupació | polític, jurista, escriptor, advocat, sociòleg |
| Partit | APRA |
| Família | |
| Cònjuge | Pilar Nores de García (1978–2010) Carla Buscaglia Castellano |
| Fills | Carla García Buscaglia (  ) Carla Buscaglia Castellano |
| Cronologia | |
| 17 abril 2019 | death and funeral of Alan García (en) |
Premis
| |
Signatura  | |
    | |
Alan García Pérez (Lima, 23 de maig de 1949 – Lima, 17 d'abril de 2019) va ser un sociòleg i polític peruà, president del Perú entre 1985 i 1990 i entre 2006 i 2011.[1] També fou membre de l'assemblea constituent (1978-79), diputat al Congrés (1980-85) i senador vitalici (1990-92). Des de l'any 1982 ocupà el càrrec de secretari general de l'APRA.
Biografia
Primer govern
La seva primera gestió de govern es va caracteritzar per la pitjor crisi econòmica en la Història del Perú amb recessió econòmica, descens del consum, retall de la despesa pública, suspensió de gran part del pagament del deute extern, devaluació de la moneda,[2] i una insòlita hiperinflació,[3] el retorn de la violència política de Sendero Luminoso i el Moviment Revolucionari Túpac Amaru, i per diversos actes de corrupció que implicaven a gent del règim que van repercutir en un gran descontentament social. Les diverses acusacions van provocar que el 1991 fos retirat temporalment del Senat per dur-li a terme una investigació.
Cop d'estat de Fujimori i exili a França
Després del cop d'estat de 1992 del president Alberto Fujimori, va escapar cap a Colòmbia i França adduint una persecució política cap a la seva persona. El 14 de setembre de 2000, es va difondre un vídeo on es mostrava Vladimiro Montesinos entregant 15.000 dòlars al congressista de l'oposició Alberto Kouri, perquè es passés a les files del fujimorisme i es va saber de l'existència de més vídeos d'altres congressistes d'oposició i empresaris subornats perquè afavorissin el Govern precipitant la caiguda del règim. L'escàndol va fer que Fujimori escurcés el seu mandat, convocant eleccions anticipades.[4] Aprofitant l'assistència a la cimera de l'organització Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic a Brunei, va anar al Japó, des d'on dimití el 21 de novembre com a president via fax, i romanent en l'exili.[4]
Retorn al Perú
A la caiguda del règim fujimorista, García va retornar al país per postular-se a les eleccions generals peruanes de 2001 però va ser derrotat per Alejandro Toledo en la segona volta electoral, per un estret marge[5] i durant el govern del qual va ser el líder de l'oposició.
Segon mandat
Va triomfar en les eleccions de 2006 en derrotar a Ollanta Humala (de la Unió pel Perú - UPP) en segona volta.[6] El seu segon govern, s'ha caracteritzat a la data per alts índexs de corrupció[7] i sujecció al capital estranger, diverses mesures d'austeritat fracassades, la reestructuració de les relacions diplomàtiques, l'inici de grans projectes econòmics, que van provocar inestabilitat social per les protestes de comunitats andines i amazòniques contra projectes extractius.[8]
Lourdes Flores, Alejandro Toledo i Ollanta Humala encapçalaren l'oposició.[9] Per a març de 2009, la seva segona gestió era aprovada aproximadament pel 24% de peruans, recuperant-se del seu nivell més baix, 19%, aconseguit al novembre de 2008.[10] El 27 de juliol de 2006, Alan García va anunciar als integrants del seu primer Consell de Ministres,[11] el qual és presidit per Jorge Del Castillo, íntim amic de García Pérez i Secretari General del Partit Aprista. Destaquen cinc dones, el més alt en la història peruana i un dels més alts a nivell d'Amèrica Llatina, a més de nombrosos independents i treballadors del règim toledista, mentre que solament set apristas integren el Consell. Amb la renúncia de Pilar Mazzetti el febrer de 2007, van quedar cinc dones i es va agregar un aprista al Gabinet.
Darrers anys
Ollanta Humala guanyà les eleccions generals peruanes de 2011 i el succeí com a president.[12]
Va suïcidar-se disparant-se un tret al cap quan la policia anava a detenir-lo perquè afrontés diverses acusacions de corrupció en l'Operació Lava Jato.[13]
Referències
- ↑ «Alan García Pérez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «El triunfo populista de Alberto Fujimori en Perú en el año de 1990» (en castellà). InterNaciones, 11, maig-agost 2017, pàg. 86 [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ «La hiperinflación de Alan García 1985-1990». Arxivat de l'original el 2006-10-06. [Consulta: 18 setembre 2010].
- ↑ 4,0 4,1 «La huida de Fujimori duró 81 meses» (en castellà). El Periódico, 22-09-2007. [Consulta: 13 setembre 2024].
- ↑ «Toledo gana las elecciones presidenciales de Perú con el 52,76% de los votos» (en castellà). El Pais, 02-06-2001. [Consulta: 17 setembre 2024].
- ↑ «El socialdemócrata Alan García volverá a la presidencia de Perú» (en castellà). El Mundo, 05-06-2006. [Consulta: 27 setembre 2020].
- ↑ «La corrupción sale de los despachos de todos los niveles de gobierno en Perú» (en castellà). El Mundo, 9∕1∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
- ↑ «La herencia de Alan García» (en castellà). El Mundo, 2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
- ↑ «Simon pide tregua a Flores, Humala y Toledo para enfrentar crisis mundial» (en castellà). El comercio, 19∕3∕2009. [Consulta: 19∕9∕2011].
- ↑ La popularidad de Alan García alcanzó el 34% - 16 de març de 2009 - Editorial El Comercio
- ↑ Alan García y su Primer Gabinente[Enllaç no actiu]
- ↑ «Humala guanya les eleccions al Perú per un estret marge». Vilaweb, 6∕6∕2011. [Consulta: 17∕9∕2011].
- ↑ Miranda, Boris. «Muere Alan García: qué es el escándalo de corrupción de Odebrecht y cómo afecta a la política de Latinoamérica» (en castellà). BBC, 18-04-2019. [Consulta: 27 setembre 2020].
