AN de l'Ossa Major
AN de l'Ossa Major | |
---|---|
Tipus | estrella variable cataclísmica, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | CV[1] |
Constel·lació | Ossa Major |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 322,6535 pc [2] |
Desplaçament cap al roig | −0,00093[3] |
Magnitud aparent (V) | 14,9 (banda V)[4] |
Paral·laxi | 2,9863 mas[5] |
Moviment propi (declinació) | −24,898 mas/a [5] |
Moviment propi (ascensió recta) | −44,935 mas/a [5] |
Velocitat radial | −279 km/s[3] |
Ascensió recta (α) | 11h 4m 25.6556s[5] |
Declinació (δ) | 45° 3' 13.9402''[5] |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J11042568+4503138 (2MASS) 1RXS J110425.6+450319 (1RXS) 2EUVE J1104+45.0 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) EUVE J1104+45.0 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) RBS 938 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue) SDSS J110425.64+450313.9 (Sloan Digital Sky Survey) SDSS J110425.64+450314.0 (Sloan Digital Sky Survey) AN UMa (Catàleg General d'Estrelles Variables) SBC9 650 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) RX J1104.4+4503 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) [ZEH2003] RX J1104.4+4503 1 (The Hamburg/RASS Catalogue of optical identifications. Northern high-galactic latitude ROSAT Bright Source Catalogue X-ray sources) PM J11044+4503 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more) WEB 9782 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 782275761222286720 (Gaia Data Release 2) AAVSO 1058+45 (AAVSO) TIC 252801466 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 782275761222286720 (Gaia DR3) |
AN de l'Ossa Major (AN Ursae Majoris) és una estrella variable de la constel·lació de l'Ossa Major. Aquesta estrella posseeix el camp magnètic més fort conegut de totes les variables cataclísmiques, amb una intensitat del camp de 230 milions de gauss (23 kT). Aquest objecte, amb AM Herculis, va definir una classe d'objectes anomenats polars.[6][7]
Referències
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ 3,0 3,1 Ignasi Pérez-Ràfols «The ninth data release of the Sloan Digital Sky Survey: first spectroscopic data from the SDSS-III baryon oscillation spectroscopic survey» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 19-11-2012, pàg. 21. DOI: 10.1088/0067-0049/203/2/21.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ «Extremely high circular polarization of AN Ursae Majoris». Astrophysical Journal. Bibcode: 1977ApJ...216L..45K. DOI: 10.1086/182506.
- ↑ V* AN UMa -- CV of AM Her type (polar) - SIMBAD