Òmiques

Les òmiques (neologisme provinent del sufix llatí <<-oma>> que significa <<conjunt de>>) són un conjunt de tècniques basades en l'anàlisi de la totalitat o un conjunt d'un camp d'estudi gran, en comptes d'analitzar part per part. Les òmiques no tan sols determinen la totalitat de components del seu camp d'estudi sinó com l'expressió/presència/interacció de tots els seus actors varia al llarg del temps i sota condicions diverses.[1]

Les primeres -i principals- òmiques van ser la genòmica, la transcriptòmica, la proteòmica i la metabolòmica, no obstant a mesura que es van millorant les tecnologies d'anàlisi i s'obtenen més dades aquestes es van ramificant i en neixen de noves.

Les òmiques prenen el seu nom del camp d'estudi que cobreixen:[1]

  • Genòmica: estudia el genoma, el conjunt de gens d'un organisme i la seva funció.
  • Proteòmica: analitza el proteoma, el conjunt de proteïnes expressades per un organisme.[2]
  • Interactòmica: estudia l'interactoma, el conjunt d'interaccions entre molècules dins un organisme.[3]
  • Transcriptòmica: estudia el transcriptoma, de totes les molècules d'ARN, incloent l'ARN missatger, l'ARN ribosòmic, l'ARN de transferència i altres ARN no codificants que es produeix en un organisme o en una població de cèl·lules en un moment determinat.
  • Epigenòmica: estudia l'epigenoma, els canvis epigenètics que es produeixen i activen o desactiven els gens sense canviar la seva seqüència d'ADN.[4]
  • Metabolòmica: estudia el metaboloma, les molècules petites presents a un organisme o sistema biològic.
  • Metagenòmica: estudia els metagenomes, gens microbians extrets directament de comunitats en mostres ambientals sense cultivar.
  • Metal·lòmica: analitza el metal·loma, conjunt d'ions metàl·lics presents en un organisme.[5]
  • Farmacogenòmica: investiga l'herència genètica i les variacions de l'ADN i ARN relacionades amb la resposta a medicaments.
  • Glicòmica: analitza el glicoma, la identitat dels carbohidrats presents en un organisme així com els patrons de glicosilació generats per aquest.[6]
  • Lipidòmica: analitza el lipidoma, totes les vies i xarxes on intervenen els lípids d'un organisme i quins són aquests.[7]

Aquestes tècniques sovint fan ús de la bioinformàtica ja que cal un processament massiu d'una quantitat molt elevada de dades.

Referències

  1. 1,0 1,1 Bernal Ruiz, María Luisa. La era de las ciencias ómicas (en castellà). Saragossa: Colegio oficial de Farmacéuticos de Zaragoza, 2015, p. 25-51. ISBN Z 954-2015. 
  2. Lundberg, Emma; Borner, Georg H. H. «Spatial proteomics: a powerful discovery tool for cell biology» (en anglès). Nature Reviews Molecular Cell Biology, 20, 5, 2019-05, pàg. 285–302. DOI: 10.1038/s41580-018-0094-y. ISSN: 1471-0080.
  3. Luck, Katja; Sheynkman, Gloria M.; Zhang, Ivy; Vidal, Marc «Proteome-Scale Human Interactomics» (en anglès). Trends in Biochemical Sciences, 42, 5, 01-05-2017, pàg. 342–354. DOI: 10.1016/j.tibs.2017.02.006. ISSN: 0968-0004. PMID: 28284537.
  4. Lo, Pang-Kuo; Zhou, Qun «Emerging techniques in single-cell epigenomics and their applications to cancer research». Journal of clinical genomics, 1, 1, 2018. PMC: 6070152. PMID: 30079405.
  5. Mounicou, Sandra; Szpunar, Joanna; Lobinski, Ryszard «Metallomics: the concept and methodology» (en anglès). Chemical Society Reviews, 38, 4, 24-03-2009, pàg. 1119–1138. DOI: 10.1039/B713633C. ISSN: 1460-4744.
  6. Everest-Dass, Arun V.; Moh, Edward S. X.; Ashwood, Christopher; Shathili, Abdulrahman M. M.; Packer, Nicolle H. «Human disease glycomics: technology advances enabling protein glycosylation analysis - part 2». Expert Review of Proteomics, 15, 4, 04 2018, pàg. 341–352. DOI: 10.1080/14789450.2018.1448710. ISSN: 1744-8387. PMID: 29521143.
  7. Wenk, Markus R. «The emerging field of lipidomics» (en anglès). Nature Reviews Drug Discovery, 4, 7, 2005-7, pàg. 594–610. DOI: 10.1038/nrd1776. ISSN: 1474-1776.

Enllaços externs

  • http://omics.org
  • Llista d'òmiques, del Cambridge Health Institute.
  • Lederberg J, McCray A. 'Ome Sweet 'Omics — A Genealogical Treasury of Words Arxivat 2006-09-29 a Wayback Machine. PDF (2 pages). The Scientist 15[7]:8, Apr. 2, 2001.