Ànec blanc
Tadorna tadorna | |
---|---|
Exemplar mascle | |
Enregistrament | |
Dades | |
Pes | 78 g (pes al naixement) 1,261 kg (pes adult, mascle) 1,043 kg (pes adult, femella) |
Envergadura | 112 cm |
Nombre de cries | 8,9 |
Període d'incubació de l'ou | 30 dies |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22680024 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Anseriformes |
Família | Anatidae |
Gènere | Tadorna |
Espècie | Tadorna tadorna (Linnaeus, 1758) |
Nomenclatura | |
Protònim | Anas tadorna |
Distribució | |
Distribució geogràfica de l'ànec blanc: blau (hivern), verd (tot l'any) i groc (estiu). | |
Endèmic de | Reserva d'Asan, Parc Nacional de Nameri, Petit Rann de Kachchh, llac Thol, Sunderbans Wildlife National Park, Gajoldoba, Bakkhali, Parc Nacional de Kaziranga, Maguri Motapung Beel, Parc Nacional de Manas, Dipor Bil, parc nacional de Dibru-Saikhowa i Santuari Pobitora |
L'ànec blanc o ànnera blanca (Tadorna tadorna) és un ànec de superfície de l'ordre dels anseriformes i considerat, a nivell evolutiu, a mig camí entre les oques i els ànecs pròpiament dits.
Morfologia
- Fa uns 60 cm.
- Plomatge blanc amb el mirall verd. El cap i el coll també són verds.
- El mascle té el bec vermell amb una excrescència, també vermella, al damunt.
- Llueix un davantal marró.
- La femella és quelcom més petita que el mascle.
Reproducció
Nia en diversos punts d'Europa (des d'Escandinàvia a la Mar Negra). Als litorals catalans és rar, encara que s'ha comprovat que algunes parelles nien al Delta de l'Ebre.
Fa un niu amb herba i plomes entre les dunes amb vegetació, dels terrenys terrestres o aquàtics, tot i que prefereix les salines. Pon 8-14 ous però se n'han observat postes de fins a 32, ja que les femelles tendeixen a pondre en diferents nius. Els ous són de color blanc, de closca molt dura i fan 65,8 x 47,6 mm. El covament (efectuat només per la femella) dura 30 dies i el període, fins a aconseguir que els polls volin, s'allarga fins a les 9 setmanes. Llavors organitza una mena de departament per a infants, que són vigilats per algunes femelles. La resta dels adults comencen l'anomenada migració de muda amb la finalitat de canviar les plomes. Ja que en aquesta situació no poden volar i són fàcilment atacables, es reuneixen al mar en grups de diversos milers per imposar més respecte als seus enemics.[1]
Alimentació
Quan es retira la marea aprofita per a pescar mol·luscs. Complementa la dieta amb crancs, peixets, insectes i matèria vegetal (algues, herbes, llavors, etc.).
Distribució geogràfica
Cria a l'Europa de clima temperat (Illes Britàniques, Mar del Nord, Mar Bàltica, nord de França, Balcans) i a l'Àsia central fins a la Xina, l'Afganistan, Iran i Iraq. Hiverna als Països Catalans però, al Delta de l'Ebre se'l veu tot l'any.
Costums
- Només baixa als Països Catalans quan l'hivern és molt rigorós a l'Europa del Nord.
- Els estols poden ésser molt nombrosos (al voltant dels 100.000 exemplars a la Mar de Wadden).
- Camina amb més facilitat que altres ànecs car té les potes més llargues.
- Neda bé però és menys aquàtics que altres anàtids.
Referències
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 26. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs
En altres projectes de Wikimedia: | |
Commons (Galeria) | |
Commons (Categoria) | |
Viquiespècies |
- «Ànec blanc». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Descripció i hàbitat d'aquesta espècie (francès)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
- Informació sobre la població de l'ànec blanc al Principat de Catalunya
- Fotografies i enregistraments sonors d'aquest ocell (anglès)