Àcid miristoleic
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 226,193 Da |
Trobat en el tàxon | ésser humà, Diplotaxis harra, Erucaria microcarpa, Cassia javanica, Senna siamea, Canyafístula, Senna didymobotrya, lliri dels blats, Persicaria minor, Nyam, Arbre del catxú, Dermonema abbottiae, fajol, Gossypium hirsutum, Hoya australis, Hoya bandaensis, Hoya bella, Hoya cinnamomifolia, Hoya coronaria, Hoya crassipes, Hoya diversifolia, Hoya ovalifolia, Hoya fraterna, Hoya imperialis, Hoya lacunosa, Hoya latifolia, Hoya macrophylla, Hoya multiflora, Hoya obovata, Hoya pseudolanceolata, Hoya longifolia, Hoya shepherdii, Lactuca saligna, dent de lleó, Trèvol de prat, Streptomyces, coloquinta, escheríchia coli, bis, Persicaria hydropiperoides, Persicaria mitis, Salvia triloba, Caenorhabditis elegans, Tetrapanax papyrifer, Vitis vinifera, Salvia fruticosa, Hoya tsangii, Chamaenerion dodonaei i Epilobium dodonaei |
Estructura química | |
Fórmula química | C₁₄H₂₆O₂ |
SMILES canònic | Model 2D CCCCC=CCCCCCCCC(=O)O |
SMILES isomèric | CCCC/C=C\CCCCCCCC(=O)O |
Identificador InChI | Model 3D |
L'àcid miristoleic, el qual nom sistemàtic és àcid (Z)-tetradec-9-enoic, és un àcid carboxílic monoinsaturat de cadena lineal amb catorze àtoms de carboni, la qual fórmula molecular és . En bioquímica és considerat un àcid gras i se simbolitza per C14:1.
A temperatura ambient és un líquid amb un punt de fusió de –4 °C. La seva densitat entre 4 °C i 20 °C és de 0,9018 g/cm³ i el seu índex de refracció val 1,4549 a 20 °C.[1] És soluble en benzè, dietilèter i èter de petroli.[2]
Ha sigut identificat com a component minoritari en olis de greix de balena, fetge de tauró, oli de tortuga, anguila, greixos de llet humana, cera de coco japonès, greixos de llavors de Pycnanthus kombo.[1][2] Fou identificat per primer cop a l'oli de balena el 1925 per Edward F. Armstrong i T.P. Hilditch.[3] S'ha suggerit que la seva activitat citotòxica i efectiva d'inducció de la mort cel·lular es pugui utilitzar per al tractament del càncer de pròstata.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 A. W. Ralston. Fatty Acids And Their Derivatives, 1948.
- ↑ 2,0 2,1 «LipidBank - Fatty acid(DFA0090)». Arxivat de l'original el 2017-01-27. [Consulta: 17 abril 2018].
- ↑ Armstrong, E.F.; Hilditch, T.P. «Some acids present in a South Georgia whale oil». J. Soc. Chem. Ind. [Londres], 44, 1925, pàg. 180T.
- ↑ Iguchi, K.; Okumura, N.; Usui, S.; Sajiki, H.; Hirota, K. «Myristoleic acid, a cytotoxic component in the extract from Serenoa repens, induces apoptosis and necrosis in human prostatic LNCaP cells». The Prostate, 47, 1, abril 2001, pàg. 59–65. DOI: 10.1002/pros.1047. ISSN: 0270-4137. PMID: 11304730.