Àcid abiètic
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 302,225 Da |
Epònim | avet |
Trobat en el tàxon | Avet del Caucas, pi de Sibèria, pi ponderosa, Pinus nigra, Larix kaempferi, Pinus strobus, Pinus brutia var. pityusa, Pinus brutia var. eldarica, Larix gmelinii var. olgensis, Pinus merkusii, pi de Bòsnia, pinastre, Pinus densiflora, Agathis vitiensis, avet blanc, Juniperus, avet gegant, Abies pinsapo subsp. marocana, Arctotis arctotoides, Cedre del Líban, Ceroplastes pseudoceriferus, Calamus draco, Liquidambar orientalis, Picea obovata, Pimenta racemosa, Pinus contorta, pi blanc, pi pinyer, Pinus pumila, Pseudotsuga menziesii, Abies spectabilis, Agathis australis, cedre de l'Atles, Juniperus thurifera, Pinus massoniana, Pi melis, Pinus resinosa, Pinus yunnanensis, Laminaria japonica, blat xeixa, Agathis macrophylla, Nòstoc, Aranja grossa, Citrus grandis i poncem |
Rol | fibrinolytic agents (en) i eliminadors de radicals lliures |
Estructura química | |
Fórmula química | C₂₀H₃₀O₂ |
SMILES canònic | Model 2D CC(C)C1=CC2=CCC3C(C2CC1)(CCCC3(C)C(=O)O)C |
SMILES isomèric | CC(C)C1=CC2=CC[C@@H]3[C@@]([C@H]2CC1)(CCC[C@@]3(C)C(=O)O)C |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Punt de fusió | 174 °C 161 °C |
L'àcid abiètic (també conegut com a àcid abietínic o àcid sílvic), és un compost orgànic (un diterpè), que es troba a la natura en les arbres (el nom d'abiètic deriva de l'avet (Abies)). És el principal component de l'àcid de resina és el principal irritant que hi ha en la fusta i resina dels pins. El seu èster es diu un abietat.[1]
Preparació
L'àcid abiètic s'extreu de la pega grega dels arbres.[2]
Es fa servir en laques, vernissos i sabons i per analitar resines i en la preparació de resinats metàl·lics. Es troba en el Pinus insularis (Pi Khasi), Pinus kesiya Royle, Pinus strobus, Pinus sylvestris (pi rajolet).[3]
Efectes In vitro
Els extractes amb 50% d'etanol de Resina pini de Pinus sp. (Pinaceae) mostren activitat inhibitòria contra testosterona 5α-reductasa preparada de la pròstata de la rata.[4]
Seguretat
L'àcid abiètic es considera una "substància natural no perillosa" .[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Lars-Hugo Norlin "Tall Oil" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2002, Wiley-VCH, Weinheim.doi:10.1002/14356007.a26_057
- ↑ G. C. Harris and T. F. Sanderson (1963). "Abietic Acid". Org. Synth. 32: 1; Coll. Vol. 4: 1.
- ↑ «Abietic Acid». Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 13 gener 2012].
- ↑ Seong-Soo Roh, Moon-Ki Park and Yong-ung Kim «Abietic Acid from Resina Pini of Pinus Species as a Testosterone 5α-Reductase Inhibitor». J. Health Sci., 56, 4, 2010, pàg. 451–455. DOI: 10.1248/jhs.56.451.